A la fi de la dècada de 1970, alguns visons americans van començar a escapar-se de les dues úniques granges pelleteres que existien a Catalunya, al Baix Empordà i al massís del Montseny. Seguint el curs de rius i rierols, l’espècie ha colonitzat gran part del país, desplaçant espècies autòctones com el turó. Però encara som a temps de frenar la seva expansió, i en això estem treballant a Lleida.

Originari de l’Amèrica del Nord, el visó americà és una espècie oportunista que s’ha adaptat a la perfecció als nostres ecosistemes aquàtics, on caça de tot: petits mamífers com la rata d’aigua, ocells aquàtics i els seus ous, amfibis, rèptils, crancs de riu, truites… Una espècie exòtica invasora enfront de la qual no poden competir les espècies autòctones, que ja estaven en la corda fluixa per amenaces com la contaminació o la destrucció dels hàbitats. Per si el seu impacte ambiental fos poc, s’ha demostrat que els visons captius poden ser hostes del SARS-CoV-2, i els brots de coronavirus en granges pelleteres han obligat a sacrificar milers d’ells.

A la península ibèrica hi ha quatre grans subpoblaciones, procedents de les fuites de granges pelleteres i alliberaments malintencionats: una gallega-portuguesa, una valenciana-aragonesa, la del centre d’Espanya i la catalana, que podrien arribar a unir-se si no es deté el seu avanç.

En 2019, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia de gestió i control del visó americà, que busca reduir el mal que provoca l’espècie en espais naturals tan sensibles com els Aigüamolls de l’Empordà, així com limitar la seva expansió cap a noves zones.

El control del visó americà també és clau per a salvar espècies en perill com el turó europeu (Mustela putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de Catalunya, al qual estem recuperant gràcies al projecte TuroCat, al costat del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Zoo de Barcelona.

En el marc del projecte, des de Trenca estem participant en els esforços de control de l’espècie en aiguamolls de la Plana de Lleida, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat. Les captures es realitzen amb caixes parany en plataformes flotants, una tècnica que s’ha demostrat molt eficaç i selectiva en altres zones.

És un treball dur i costós, però concentrar els esforços a Lleida és imprescindible per a evitar que el visó americà continuï expandint-se per la conca del Segre, per l’Ebre i també cap a les capçaleres dels rius del Pirineu, on viuen espècies tan sensibles com l’almesquera.

Encara que les granges pelleteres a Catalunya ja van tancar, per al control de l’espècie en la península és essencial acabar definitivament amb les granges que queden en funcionament en altres regions. Per això des de Trenca ens sumem a la campanya de WWF #CierreGranjasDeVisón per a reclamar la fi d’aquest cruel negoci, una “bomba biològica” que amenaça la natura i la nostra salut.