Prop d’una vintena de turons europeus (Mustela putorius) procedents del centre de la Península Ibèrica s’alliberaran el 2021 a Catalunya per a contribuir a salvaguardar aquesta espècie en perill crític. L’actuació s’emmarca dins del projecte TuroCat, coordinat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Zoo de Barcelona i l’Associació Trenca. El projecte compta amb el finançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, el Zoo de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Les poblacions donants s’escolliran entre les poblacions sanes més pròximes geogràficament als turons catalans supervivents. Aquests alliberaments seran un salvavides per a l’espècie a Catalunya, perquè permetran reconnectar i enfortir els petits nuclis supervivents de turons autòctons, amb una diversitat genètica molt baixa, i tan escassos que podrien extingir-se per qualsevol nova alteració del medi.

La millora de l’hàbitat, el reforç de les poblacions de conill de bosc, l’erradicació d’espècies invasores, la signatura d’acords amb propietaris de finques i gestors d’espais naturals o la realització d’un documental divulgatiu han estat algunes de les accions que s’han desenvolupat enguany dins del projecte TuroCat, amb el qual es dona un impuls definitiu a la recuperació del turó europeu a Catalunya.

En els últims 40 anys, aquest petit mamífer ha desaparegut de més del 80% de la seva antiga àrea de distribució a Catalunya. Ja tan sols sobreviuen poc més d’un centenar a la plana del Baix Ter (Baix Empordà) i, en poblacions molt petites i aïllades, en altres zones de l’Alt i Baix Empordà, el Ripollès i el nord de la província de Barcelona.

Un paisatge agrícola millor conservat

El turó europeu és un gran aliat dels agricultors, perquè controla de manera natural les poblacions de rosegadors, encara que paradoxalment una de les principals causes del seu declivi és la intensificació agrària. El projecte TuroCat ha signat acords amb diversos propietaris de finques i gestors d’espais protegits per a la conservació del paisatge agrícola tradicional (amb marges, tanques i murs entre camps…), clau per a la supervivència del turó.

“Hem posat les bases per a revertir el dramàtic declivi del turó europeu a Catalunya, un petit carnívor que pot servir com a “espècie paraigua” dels paisatges agrícoles”, ha assegurat l’investigador principal del projecte, Salvador Salvador Allué.

Com a part de la millora de l’hàbitat en la zona més crítica per a l’espècie, s’han construït 14 vedrunes (caus artificials) i s’han alliberat 120 conills al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i a les riberes del Baix Ter, on aquests petits mamífers (una peça clau de l’ecosistema i presa comuna del turó) han esdevingut molt escassos. La Fundació Drissa, una entitat dedicada a la integració laboral de persones que sofreixen malalties mentals, ha desenvolupat les obres de les vedrunes.

 

 

A més, s’ha treballat en la captura de visons americans en zones òptimes per a la recuperació del turó o amb presència actual a Girona, i també en hàbitats riparis interessants per al futur del turó a Lleida. El visó americà és una de les espècies invasores més agressives i nocives per a la fauna autòctona, i la seva captura afavoreix a moltes altres espècies de la fauna dels nostres rius i rierols, com la rata d’aigua o els ocells aquàtics. També s’han signat convenis de col·laboració amb els Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i el Consorci del Ter. A nivell de sensibilització, s’ha realitzat un documental i s’han posat en marxa perfils de xarxes socials protagonitzats per aquest carnívor tan desconegut i amenaçat.

Grup de treball TuroCat des de 2019

En el marc del projecte, l’any 2019 es va crear el Grup de Treball TuroCat, integrat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Zoo de Barcelona i l’ONG Trenca. Aquest Grup de Treball assegurarà la continuïtat de les accions de recuperació de l’espècie, incloses les mesures de millora de l’hàbitat (recuperació del conill, eradicació d’espècies invasores, reducció dels atropellaments…).

El projecte ha comptat amb el suport humà i logístic del Cos d’Agents Rurals de la província de Girona, l’IRTA Mas Badia (DARP), la Universitat de Girona, el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, el Consorci del Ter i diverses entitats, propietaris de finques i naturalistes empordanesos. Col·labora econòmicament la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha finançat parcialment el presente projecte. L’investigador principal és Salvador Salvador, associat a la Universitat de Girona.

Amb el suport de: