Dins de les diferents actuacions de millores d’hàbitat en projectes de Custòdia del Territori, una d’elles ha sigut la reparació d’una bassa temporal dins de la ZEPA Mas de Melóns – Alfés.

La bassa es va trencar fa anys amb un aiguat després d’intenses pluges, trencant l’aliviadero i deixant que l’aigua escapés en lloc de quedar-se retinguda a la bassa.

Per arreglar el aliviadero que fa de represa, vam col·locar grans blocs de pedra ben compactades amb terra, a més aprofundim la part central de la bassa uns centrímetres de manera que la part més profunda estant plena seran de tan sol 80 cm, que encara que pugui semblar poc són les mesures òptimes per a una tolla estacional de secà.

Una vegada finalitzada l’obra, realitzem una primera càrrega d’aigua perquè les capes d’argila es vagin assentant i formi una pel·lícula impermeable. Es durà a terme un seguiment de l’estat de la mateixa i s’actuarà en el cas que sigui necessari.

La bassa oferirà grans beneficis a la fauna local. Espècies estepáricas com el Sisó, el Torlit, l’Alosa becuda i especialment la Ganga, que necessita portar aigua entre les plomes del pit als seus pollets, tindran un bon lloc per satisfaccer les seves necessitats d’aigua

La Ganga i el Sisó son dos de les especies beneficiades amb aquesta actuació.

Una altra espècie que tenim molt en compte en el nostre esforç per recuperar tolles estacionals és el Triops (Triops cancriformis). Aquest petit crustaci està considerat l’animal viu més antic del planeta. El seu cicle de vida és d’allò més interessant doncs els ous només eclosionen quan es donen una sèrie de condicions òptimes com que la temperatura de l’aigua arribi als 24ºC. Quan surten les larves la seva activitat és frenètica, alimentant-se d’algues i partícules orgàniques sense parar. Tenen un ràpid creixement arribant a assolir els 4 cm de longitud. S’aparellen i posen milers d’ous en el llot de la tolla. Si la tolla s’asseca, els ous queden enterrats en el fang i poden estar molts anys en estat latent fins que la bassa torni a agafar aigua i les condicions siguin les òptimes; llavors de nou eclosionaran i tornarà a produir-se un cicle complet.

Esperem que aquest punt d’aigua, perdut durant tants anys, torni a contribuir en la biodiversitat d’aquest ecosistema mediterrani tan característic i per desgràcia tan en perill.