Després de volar més de 10.000 quilòmetres des de les seves àrees d’hivernada al sud d’Àfrica, les primeres trenques ja han tornat als seus territoris de cria a la Plana de Lleida. Aquest mateix matí hem detectat una parella atrafegada en construir el seu niu a Torreribera, la finca agrícola que constitueix el principal refugi d’aquest petit ocell migrador. Ahir, 21 de maig, a més d’aquestes tres trenques a Lleida es va observar una altre trenca en pas a Girona. Malgrat les limitacions per la crisi sanitària, aquesta temporada es mantenen les tasques de conservació sobre el terreny i al centre de cria en captivitat, claus per evitar l’extinció d’aquesta espècie declarada “en situació crítica” a Espanya.

Gràcies a l’esforç conjunt d’entitats, administracions i agricultors, un any més podem celebrar l’esperançador retorn de la trenca als nostres camps. Les trenques de la península ibèrica realitzen una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus, ja que en comptes de tornar travessant l’Estret de Gibraltar, creuen el Mediterrani per Orient Pròxim i recorren tota Europa d’est a oest. Després de tan admirable viatge no perden el temps: ahir les vam observar per primer cop enguany i avui ja estan fent niu! Com que són una de les últimes espècies migradores transaharianes en arribar, disposen de poc temps i s’han de posar a la feina ràpid per poder criar amb èxit.

Considerat el vertebrat més amenaçat de la península, la trenca ha sofert una disminució dràstica de la seva població, d’unes 90 parelles nidificants a principis dels 80 a tan sols una el 2019, que va tirar endavant tres polls. Precisament un dels mascles que han arribat aquesta primera avançada no té anelles de color que el puguin identificar a distància, així que segurament sigui un d’aquests polls nascuts en llibertat el 2019, ja que no van poder ser anellats. Per tant, és fill del mascle que ja ha format parella enguany, alliberat el 2018 i que va tornar i criar amb èxit el 2019. La femella, en canvi, és un dels joves alliberats en el marc del projecte, el 2019.

Trenca, mascle salvatge nascut el 2019 © Marc Gálvez / Trenca

Els exemplars que neixen en captivitat en el Centre de cria de Vallcalent es marquen amb anelles metàl·liques oficials i de colors abans de ser alliberats al medi natural, perquè sigui senzill identificar-los a través del telescopi.

A part d’aquests tres exemplars de Lleida, ahir a la tarda es va observar a la comarca del Gironès una trenca fent parada i fonda en la seva migració, però no es va poder confirmar si estava anellada. Un membre de l’equip de Trenca està buscant possibles territoris a Girona, als Aiguamolls de l’Empordà. Allà es va extingir l’espècie el 2002, i l’any passat vam iniciar la seva recuperació, amb 21 polls alliberats mitjançant hacking.

A més, el passat 19 de maig es va observar una trenca del nostre projecte al sud de França, a la zona de Saint Tropez, sedimentada durant la migració. És la primera vegada que s’observa durant la migració primaveral (prenupcial) una trenca del projecte fora de les nostres fronteres.

Trenca observada al sud de França © Christophe Condamin / www.ornitho.fr

Continuarem rastrejant diàriament els territoris de cria de l’espècie per obtenir més informació i estar atents a l’arribada de més exemplars. Enguany es mantindran les principals tasques del projecte de conservació de la trenca a Espanya, malgrat la crisi sanitària: vigilància dels nius, alimentació suplementària al camp i alliberament dels polls nascuts en captivitat al centre de cria de Vallcalent.

La trenca és un ocell insectívor que nia en zones agrícoles i pastures naturals, i el seu declivi a la península ibèrica està molt relacionat amb la intensificació de l’agricultura, que elimina zones naturals de refugi o grans arbres on fer el niu, i l’ús massiu de plaguicides al camp que la deixen sense aliment. Per això, una de les claus de la seva conservació és desenvolupar una agricultura que respecti i afavoreixi la biodiversitat, amb camps dividits pels tradicionals marges, refugis per a la vida salvatge. Per a aconseguir-ho, treballem braç a braç amb els agricultors, signem acords de custòdia del territori a les últimes àrees de cria de l’espècie, com el de Torreribera, una finca agrícola de 600 hectàrees dins la Xarxa Natura 2000.

Des de Trenca coordinem el projecte de conservació de la trenca, una ambiciosa iniciativa conjunta amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Biodiversitat, WWF i el Zoo de Barcelona.