El Pirineu català és un dels pocs llocs on poden observar-se, juntes, els quatre voltors europeus: negre, comú, aufrany i trencalòs. És un espectacle cada vegada més habitual, fruit dels esforços de conservació i de projectes com la nostra Xarxa de Punts d’Alimentació Suplementària (PAS), que enguany compleix una dècada. Al llarg dels deu anys del projecte s’han aportat més de 140.000 quilos de carronya per a beneficiar els ocells necròfags del Pirineu.

La península ibèrica és el major bastió a Europa dels voltors, els grans carronyaires alats que juguen un paper essencial en l’equilibri de la natura. Aquest dissabte, 5 de setembre, se celebra el Dia Mundial dels Voltors per a recordar tot el que aquests ocells, amb una mala fama totalment immerescuda, fan per la societat.

Voltor negre

Els voltors són els sanitaris del camp, actuen com a primera línia de defensa enfront dels patògens que apareixen en podrir-se els cadàvers. A més, presten un servei essencial als ramaders, sobretot a la ramaderia extensiva, en eliminar carronyes que d’una altra manera haurien de ser incinerades. No obstant això, tot i que les poblacions de la majoria d’ells han augmentat en els últims anys a Espanya, segueixen molt amenaçats peri l’ús de verí al camp. Episodis de mortaldats massives com els de l’Índia, amb la desaparició del 99% dels seus voltors en pocs anys, ens recorden com de fràgils són.

Per a protegir els voltors i altres ocells carronyaires, des de Trenca vam crear al 2010 una Xarxa amb Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) estratègicament situats al Pirineu i Prepirineu de Lleida. Amb la iniciativa, desenvolupada gràcies a la col·laboració d’ajuntaments i ramaders locals, s’ha creat una font d’aliment segura i estable per als ocells necròfags, amb l’aportació de més de 140.000 quilos de carronya al llarg dels anys. La xarxa ja té quatre localitzacions, amb un nou PAS habilitat a Senterada (Pallars Jussà), on a més es busca impulsar un desenvolupament rural sostenible gràcies al turisme fotogràfic.

A diferència dels tradicionals canyets, que beneficien principalment al voltor comú, als PAS es prepara un “menú específic” de menjar. S’aporten peces petites de carronya (sobretot, guatlles i potes de xai d’escorxadors locals) i es distribueixen estratègicament per tot el recinte per a afavorirtota la diversitat d’ocells necròfags.

Aufrany al PAS de Siall © Gerard Plana / Trenca

Els resultats fins ara han estat molt positius, perquè en els PAS s’han observat fins a 11 espècies d’ocells que inclouen la carronya en la seva dieta en major o menor grau, amb la presència habitual d’algunes tan amenaçades com l’aufrany o el milà real, que han sofert un declivi alarmant a Espanya. En alguna ocasió, s’han arribat a observar en un PAS més de 20 voltors negres alhora, procedents del projecte de reintroducció en la Reserva Nacional de Caça de Boumort.

La Xarxa de PAS de Trenca ha comptat durant bona part de la seva trajectòria amb la col·laboració d’Endesa, que contribueix financerament al projecte, i també de la Fundació Zoo de Barcelona.