El Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent funciona com un petit hospital per a la fauna salvatge. Les radiografies serveixen per fer un diagnòstic precís i aplicar el tractament més adient. © Jordi Clariana

T
renca va néixer el 1998 com una associació d’amics del Centre de Fauna de Vallcalent (pertanyent al Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya). D’aleshores ençà la col·laboració de Trenca amb el centre de fauna ha estat constant, estreta i molt diversa,  fonamentalment en forma de voluntariat amb les tasques que es desenvolupen al centre.

a

b

Moltes persones que troben animals ferits o malalts al camp els agafen i els porten al Centre de Fauna de Vallcalent. © a) i  b) Jordi Clariana

 

Diferents autoritats, como ara els agents rurals, hi porten espècies protegides per la llei, que de vegades provenen d’intervencions i decomissos. © Jordi Clariana

Un xoriguer en una instal·lació de musculació del C. de F. de Vallcalent. Després d’haver passat per la infermeria i per les instal·lacions de recuperació, els ocells que són salvats i rehabilitats passen finalment a fer exercicis de vol, per tornar a guanyar resistència abans de tornar novament a la natura. © Jordi Clariana

E
l Centre de Fauna de Vallcalent no només funciona com un petit hospital per a la fauna salvatge. També s’hi porten a terme projectes de cria en captivitat amb espècies de la fauna autòctona protegides per la llei. Els dos projectes de cria més destacats són el del trencalòs (Gypaetus barbatus) i el de la trenca (Lanius minor).

Cartell a l’entrada del centre. © Trenca

 

P
aral·lelament a les tasques centrades en la fauna, al Centre de Fauna de Vallcalent s’aprofita tota aquesta feina i organització per fomentar la sensibilitazació social envers la pèrdua de la biodiversitat i la necessitat de preservar-la. Per una banda es fa indirectament, amb l’atenció que s’ofereix al públic que porta salvatgines ferides o malaltes al centre, i també directament, a través d’activitats d’educació ambiental, fins i tot amb programes educatius específics. De tots ells, el més important va ser Fauna i Hàbitat (1999-2005), desenvolupat conjuntament amb Trenca.