El turó europeu és un dels petits carnívors més desconeguts i amenaçats dels nostres camps. Un gran aliat dels agricultors que controla de manera natural les plagues de rosegadors i conills, però que paradoxalment es troba en perill per la intensificació i la desaparició dels paisatges agrícoles tradicionals.

Després de cinc anys d’estudi en els quals s’ha constatat la crítica situació del turó europeu, s’ha posat en marxa el projecte “TuroCat” per a passar a l’acció i posar fre a l’extinció d’aquesta espècie a Catalunya. El projecte, dissenyat pel grup de treball format per tècnics del Zoo de Barcelona, de la ONG Trenca, UDG i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, cerca recuperar i tornar a connectar els últims bastions de l’espècie a la província de Girona i crear-ne de nous mitjançant l’alliberament d’exemplars procedents de poblacions sanes d’altres zones de la Península Ibèrica.

En els darrers 40 anys, el turó ha desaparegut de més del 80% de la seva antiga àrea de distribució a Catalunya. Una de les principals causes del declivi del turó és la desaparició del paisatge agrícola tradicional, format per una barreja de camps, marges, petits boscos i altres zones naturals on tant el mamífer com les seves preses trobaven recer i aliment. La intensificació de l’agricultura està acabant amb aquest tipus de paisatges, que alberguen una rica biodiversitat.

De fet, segons l’Informe d’aplicació de les directives Hàbitats i Ocells a Catalunya per al període 2013- 2018 de la Generalitat, els hàbitats d’ambients agrícoles, prats i matollars són els més amenaçats, perquè més del 35% està retrocedint.

“El turó europeu pot servir com a “espècie paraigua” per als paisatges agrícoles, i la seva recuperació és una oportunitat per a tornar a omplir de vida els nostres camps i avançar cap a una agricultura més respectuosa amb la biodiversitat”, ha assegurat el responsable del projecte, Salvador Salvador Allué.

A Catalunya, els turons tan sols sobreviuen en un bastió en el Baix Ter (Baix Empordà), i en poblacions molt petites i aïllades d’altres zones de l’Alt i Baix Empordà, del Ripollès i zones limítrofes de la província de Barcelona. Tornar a connectar aquestes poblacions i evitar l’aïllament genètic és vital per al futur de l’espècie a Catalunya. Per a això, el projecte busca arribar a acords amb propietaris de finques i agricultors per a que “naturalitzin” els seus camps i es vegin així beneficiats per la presència d’aquest controlador ecològic de plagues. També es portaran turons salvatges des d’altres zones de la Península on encara existeixen poblacions sanes.

Per al director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, “el turó és una espècie autòctona tant desconeguda com amenaçada a casa nostra. És pròpia d’uns hàbitats i uns paisatges mediterranis que cal protegir i conservar; el turó és una de les claus de volta de la convivència sostenible amb el territori i aquí rau la missió del Zoo de Barcelona”.

Altres mesures clau que es desenvoluparan durant el projecte són el control del visó americà —una espècie invasora molt agressiva, que desplaça al turó de les zones humides i afecta altres espècies autòctones— per part del Cos d’Agents Rurals i la recuperació del conill de bosc, que pràcticament ha desaparegut de moltes zones de Girona. Per a aconseguir-ho, durant el projecte s’alliberaran conills procedents d’àrees de Lleida on causen danys importants a l’agricultura.

El projecte “TuroCat”, que es desenvoluparà fins al 2021, és finançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Zoo de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Per a garantir la continuïtat de les accions, també s’ha posat en marxa el Grup de Treball del Turó a Catalunya.

Amb el suport de: