Últimes Notícies

L’ADN de Trenca sempre ha estat la col·laboració, la capacitat de bastir ponts entre diverses entitats i actors amb la convicció que només revertirem la degradació de la natura treballant en comú. Per això afrontem amb il·lusió el repte d’ocupar la vicepresidència de la Xarxa per a la Conservació de la Natura de Catalunya, un lloc que ocuparem en el període 2021-2023. Avui s’ha celebrat la primera Assemblea de membres de la XCN amb la nova Junta, en la qual Cristina Sánchez pren el relleu de Marc Vilahur en la presidència, després d’una gran feina de 5 anys al capdavant de l’entitat. Durant l’Assemblea s’ha debatut el Pla d’Accions de la Xarxa per a aquest 2021, un any vital en l’impuls d’una recuperació verda i justa a la crisi: una etapa en la qual la restauració i la cura de la natura ha d’estar en el centre de les polítiques. També s’ha compartit el Pla de Treball conjunt entre la XCN i la Generalitat, un full de ruta fins a 2025 per a impulsar el voluntariat ambiental i la custòdia del territori. Des de Trenca continuarem treballant per la biodiversitat des de les terres de Ponent, servint també de nexe entre la vintena d’entitats que formen l’Eix Ambiental de Lleida i el moviment conservacionista de Catalunya.

Les zones estepàries i els secans de Lleida són un dels ecosistemes més singulars de Catalunya, l’últim refugi al país d’espècies com la trenca o l’alosa becuda. Protegir aquest tresor natural i combatre les seves amenaces és l’objectiu d’un nou projecte de l’ONG Trenca, que durant dos anys impulsarà la seva conservació gràcies a eines com la custòdia del territori, el foment de pràctiques agràries i ramaderes sostenibles o el voluntariat. El projecte de Trenca se centrarà en dos dels espais protegits més valuosos de la Plana de Lleida, la finca agrària de Torreribera i la Timoneda d’Alfés, tots dos pertanyents a la Xarxa Natura 2000. El primer és l’última àrea de cria a la península ibèrica de la trenca, un petit ocell migrador considerat el més escàs de la fauna ibèrica. El segon, on es situava l’antic aeròdrom d’Alfés, és un ecosistema singular en terres de Ponent, per la flora que alberga —és l’última timoneda de Catalunya— i per ser l’únic refugi a Catalunya de l’alosa becuda. Encara que els paisatges agrícoles alberguen una gran riquesa natural, sofreixen l’amenaça dual de la intensificació del camp (amb gran ús de pesticides o pèrdua d’elements naturals) i l’abandó de les pràctiques agràries tradicionals. Segons l’informe sobre l’Estat de la Natura de Catalunya 2020, les poblacions de fauna salvatge lligades a ambients agrícoles i de prats han perdut, de mitja, un 34% d’individus als últims 18 anys. Amb el projecte, que compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Trenca busca frenar aquest declivi, consolidant els acords de custòdia del territori per a l’impuls de bones pràctiques a Torreribera i la Timoneda d’Alfés. En col·laboració amb els propietaris i usuaris del territori, es desenvoluparan mesures de foment de la biodiversitat i de millora de l’hàbitat, com la col·locació de caixes niu i la recuperació de tolles, i es posarà en marxa un estudi científic a llarg termini sobre els insectes de tots dos espais. El paper de la ciutadania és fonamental per a la conservació d’aquests espais, especialment de la Timoneda d’Alfés, amb una fauna i una flora molt sensible a les molèsties humanes. Perquè els visitants puguin gaudir del lloc sense perjudicar la biodiversitat, s’han tancat amb cordes les zones més sensibles de la Timoneda. El projecte forma part de la convocatòria 2020-2022 de subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya, convocades pel Departament de Territori i Sostenibilitat per a promoure aquesta eina que involucra a la societat en la conservació de la natura. Amb el suport de:

A la fi de la dècada de 1970, alguns visons americans van començar a escapar-se de les dues úniques granges pelleteres que existien a Catalunya, al Baix Empordà i al massís del Montseny. Seguint el curs de rius i rierols, l’espècie ha colonitzat gran part del país, desplaçant espècies autòctones com el turó. Però encara som a temps de frenar la seva expansió, i en això estem treballant a Lleida. Originari de l’Amèrica del Nord, el visó americà és una espècie oportunista que s’ha adaptat a la perfecció als nostres ecosistemes aquàtics, on caça de tot: petits mamífers com la rata d’aigua, ocells aquàtics i els seus ous, amfibis, rèptils, crancs de riu, truites… Una espècie exòtica invasora enfront de la qual no poden competir les espècies autòctones, que ja estaven en la corda fluixa per amenaces com la contaminació o la destrucció dels hàbitats. Per si el seu impacte ambiental fos poc, s’ha demostrat que els visons captius poden ser hostes del SARS-CoV-2, i els brots de coronavirus en granges pelleteres han obligat a sacrificar milers d’ells. A la península ibèrica hi ha quatre grans subpoblaciones, procedents de les fuites de granges pelleteres i alliberaments malintencionats: una gallega-portuguesa, una valenciana-aragonesa, la del centre d’Espanya i la catalana, que podrien arribar a unir-se si no es deté el seu avanç. En 2019, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia de gestió i control del visó americà, que busca reduir el mal que provoca l’espècie en espais naturals tan sensibles com els Aigüamolls de l’Empordà, així com limitar la seva expansió cap a noves zones. El control del visó americà també és clau per a salvar espècies en perill com el turó europeu (Mustela putorius), un dels carnívors més desconeguts i amenaçats de Catalunya, al qual estem recuperant gràcies al projecte TuroCat, al costat del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Zoo de Barcelona. En el marc del projecte, des de Trenca estem participant en els esforços de control de l’espècie en aiguamolls de la Plana de Lleida, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat. Les captures es realitzen amb caixes parany en plataformes flotants, una tècnica que s’ha demostrat molt eficaç i selectiva en altres zones. És un treball dur i costós, però concentrar els esforços a Lleida és imprescindible per a evitar que el visó americà continuï expandint-se per la conca del Segre, per l’Ebre i també cap a les capçaleres dels rius del Pirineu, on viuen espècies tan sensibles com l’almesquera. Encara que les granges pelleteres a Catalunya ja van tancar, per al control de l’espècie en la península és essencial acabar definitivament amb les granges que queden en funcionament en altres regions. Per això des de Trenca ens sumem a la campanya de WWF #CierreGranjasDeVisón per a reclamar la fi d’aquest cruel negoci, una “bomba biològica” que amenaça la natura i la nostra salut.

A Trenca se’ns ha concedit un ajut dins el Programa de Garantia Juvenil subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu, per a contractar dues persones de menys de 30 anys, durant sis mesos a jornada completa, començant abans que acabi 2020 i amb base en Lleida. Les persones interessades cal que hagin obtingut titulació relacionada en els últims 5 anys i actualment no estiguin treballant ni estudiant. Si estàs buscant treball i t’agrada la natura i el camp, aquesta és la teva oportunitat! Els requisits són: Estar Inscrits com a beneficiària del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya Estar Inscrits com a demandant d’ocupació no ocupada (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya Estar en possessió d’un títol universitari o de formació professional de grau mig o superior o altre títol oficialment reconegut com a equivalent, o un certificat de professionalitat i haver-lo acabat com a màxim fa 5 anys, o 7 en cas d’alguna discapacitat. No haver estat contractat en pràctiques dins del programa de garantia juvenil els anys 2018 i 2019. Les places a cobrir són: Assistent en projectes de camp Busquem una persona polivalent, que li agradi el treball físic i a l’aire lliure i que pugui donar suport als projectes de l’entitat sobre el terreny: per exemple, treballs verticals per a manteniment de nius de cigonya, millora d’hàbitat d’espècies amenaçades o treballs forestals, i tasques agràries en olivar ecològic. Preferentment persones formades en Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floristeria, Producció Agrícola ecològica,, Gestió Forestal i del Medi Natural, Paisatgisme i Medi Rural. Educador/a ambiental Busquem una persona amb coneixements ambientals, per donar suport en la elaboració d’activitats educatives, informar sobre els valors ambientals de espais protegits , acompanyament en les diferents activitats que es portin a terme per l’Associació i Treballs d’educació i sensibilització ambiental. Preferentment hauria de ser una persona formada en un grau en Ciències Ambientals, en Educació i Control Ambiental o grau en biologia. Pots enviar el teu CV i una breu carta de motivació fins al 22 de desembre a info@trenca.org. La data d’inici del contracte és el 30 de desembre. T’esperem!

Prop d’una vintena de turons europeus (Mustela putorius) procedents del centre de la Península Ibèrica s’alliberaran el 2021 a Catalunya per a contribuir a salvaguardar aquesta espècie en perill crític. L’actuació s’emmarca dins del projecte TuroCat, coordinat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Zoo de Barcelona i l’Associació Trenca. El projecte compta amb el finançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, el Zoo de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Les poblacions donants s’escolliran entre les poblacions sanes més pròximes geogràficament als turons catalans supervivents. Aquests alliberaments seran un salvavides per a l’espècie a Catalunya, perquè permetran reconnectar i enfortir els petits nuclis supervivents de turons autòctons, amb una diversitat genètica molt baixa, i tan escassos que podrien extingir-se per qualsevol nova alteració del medi. La millora de l’hàbitat, el reforç de les poblacions de conill de bosc, l’erradicació d’espècies invasores, la signatura d’acords amb propietaris de finques i gestors d’espais naturals o la realització d’un documental divulgatiu han estat algunes de les accions que s’han desenvolupat enguany dins del projecte TuroCat, amb el qual es dona un impuls definitiu a la recuperació del turó europeu a Catalunya. En els últims 40 anys, aquest petit mamífer ha desaparegut de més del 80% de la seva antiga àrea de distribució a Catalunya. Ja tan sols sobreviuen poc més d’un centenar a la plana del Baix Ter (Baix Empordà) i, en poblacions molt petites i aïllades, en altres zones de l’Alt i Baix Empordà, el Ripollès i el nord de la província de Barcelona. Un paisatge agrícola millor conservat El turó europeu és un gran aliat dels agricultors, perquè controla de manera natural les poblacions de rosegadors, encara que paradoxalment una de les principals causes del seu declivi és la intensificació agrària. El projecte TuroCat ha signat acords amb diversos propietaris de finques i gestors d’espais protegits per a la conservació del paisatge agrícola tradicional (amb marges, tanques i murs entre camps…), clau per a la supervivència del turó. “Hem posat les bases per a revertir el dramàtic declivi del turó europeu a Catalunya, un petit carnívor que pot servir com a “espècie paraigua” dels paisatges agrícoles”, ha assegurat l’investigador principal del projecte, Salvador Salvador Allué. Com a part de la millora de l’hàbitat en la zona més crítica per a l’espècie, s’han construït 14 vedrunes (caus artificials) i s’han alliberat 120 conills al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i a les riberes del Baix Ter, on aquests petits mamífers (una peça clau de l’ecosistema i presa comuna del turó) han esdevingut molt escassos. La Fundació Drissa, una entitat dedicada a la integració laboral de persones que sofreixen malalties mentals, ha desenvolupat les obres de les vedrunes. A més, s’ha treballat en la captura de visons americans en zones òptimes per a la recuperació del turó o amb presència actual a Girona, i també en hàbitats riparis interessants per al futur del turó a Lleida. El visó americà és una de les espècies invasores més agressives i nocives per a la fauna autòctona, i la seva captura afavoreix a moltes altres espècies de la fauna dels nostres rius i rierols, com la rata d’aigua o els ocells aquàtics. També s’han signat convenis de col·laboració amb els Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i el Consorci del Ter. A nivell de sensibilització, s’ha realitzat un documental i s’han posat en marxa perfils de xarxes socials protagonitzats per aquest carnívor tan desconegut i amenaçat. Grup de treball TuroCat des de 2019 En el marc del projecte, l’any 2019 es va crear el Grup de Treball TuroCat, integrat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Zoo de Barcelona i l’ONG Trenca. Aquest Grup de Treball assegurarà la continuïtat de les accions de recuperació de l’espècie, incloses les mesures de millora de l’hàbitat (recuperació del conill, eradicació d’espècies invasores, reducció dels atropellaments…). El projecte ha comptat amb el suport humà i logístic del Cos d’Agents Rurals de la província de Girona, l’IRTA Mas Badia (DARP), la Universitat de Girona, el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, el Consorci del Ter i diverses entitats, propietaris de finques i naturalistes empordanesos. Col·labora econòmicament la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha finançat parcialment el presente projecte. L’investigador principal és Salvador Salvador, associat a la Universitat de Girona. Amb el suport de:

Les muntanyes de Les Garrigues (Lleida) compten des d’aquest passat cap de setmana amb 31 noves tortugues mediterrànies. Amb la col·laboració del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya CRARC, alliberem els exemplars en les finques de custòdia del territori on portem cinc anys treballant per a reintroduir aquesta espècie amenaçada, un projecte que es duu a terme amb el suport d’Endesa i el Zoo de Barcelona. Amb els alliberaments d’aquest cap de setmana, ja són 173 les tortugues que hem alliberat en aquest espai prop del Parc Natural del Montsant, on neix el nostre oli ecològic ‘Salvatge’. Estem creant un refugi per a la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) per, conjuntament amb altres programes similars, augmentar a diferents zones de Catalunya les interconnexions entre les escasses poblacions salvatges que existeixen d’aquest animal a l’Europa Occidental. De fet, a la península ibérica actualment només es troben en estat salvatge a Catalunya, Mallorca i a la Comunitat Valenciana, i esforços com aquest són de vital importància per capgirar aquesta situació crítica per a l’espècie. Les xifres del cens d’enguany són molt positives ja que apunten a una taxa de supervivència dels animals del 60%, tot un èxit en un projecte de reintroducció d’aquestes característiques. Per a realitzar els censos treballem amb els gossos del nostre Equip Caní per a la Conservació (ECCO – Trenca). Aquests gossos estan especialment ensinistrats per a detectar tortugues per la seva olor i són més efectius que els censos tradicionals amb investigadors humans. Gràcies a la labor de la ‘Jara’, la gossa més veterana en la cerca de tortugues, a la primavera d’enguany vam trobar a una femella fent la posta dels seus ous en les finques, un moment molt emocionant de la vida d’aquesta espècie en perill… La ubicació del niu va quedar marcada amb GPS, i al setembre l’ECCO-Trenca va tenir el privilegi d’observar a una tortugueta acabada de sortir de la closca. Són molts els juvenils i cries de tortuga que hem trobat enguany a les finques, una mostra que l’espècie s’està adaptant a la perfecció a aquests olivars de muntanya. Una tortugueta mediterrània, acabada de sortir de la closca © Trenca Amb la baixa de temperatures de la tardor, les tortugues mediterrànies busquen la calor de la terra i la majoria ja han començat la seva hibernació. Us esperem a la propera primavera, petites! La reintroducció de la tortuga mediterrània a Les Garrigues és una iniciativa que desenvolupem en col·laboració amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), el Parc Natural del Montsant i l’Ajuntament de Bovera, amb el suport econòmic d’Endesa i el Zoo de Barcelona. L’ ECCO-Trenca ha estat posat en marxa amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Ajuda'ns a conservar la trenca
Amb la teva ajuda podrem treballar més per a la conservació d'aquesta espècie