Extraordinària temporada de cria de la trenca, l’ocell més escàs de la península ibèrica

L’ocell més escàs de la península ibèrica, la trenca (Lanius minor), que ja només nidifica a la província de Lleida, ha viscut una extraordinària temporada de cria aquest 2020 amb un total de deu polls que han volat del niu. Les ONG WWF i Trenca celebren aquesta encoratjadora xifra, que triplica la de l’any passat i és la més alta dels últims sis anys. Malgrat això, alerten que la situació de l’espècie és desesperada i que és urgent augmentar els esforços per evitar l’extinció a la península d’aquest ocell declarat “en situació crítica”.

Les trenques ja inicien el viatge cap a les seves zones d’hivernada al sud d’Àfrica després d’una bona temporada de cria a la Plana de Lleida, el seu últim bastió a la península ibèrica. Aquest petit ocell migrador ha sofert un declivi dramàtic a Espanya des dels anys 80, de més del 90% de la seva població reproductora, i es considera la més escassa de la fauna ibèrica.

Els esforços per a la seva conservació, coordinats per Trenca, es desenvolupen a la natura amb la protecció de les últimes parelles i les seves zones de nidificació. L’altre pilar del projecte és un ambiciós programa de cria en captivitat establert al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida) de la Generalitat de Catalunya.

Enguany van arribar a la primavera 13 trenques a Lleida, i la taxa de retorn (el percentatge d’ocells que han tornat respecte als que es van alliberar l’any anterior) ha estat del 27%, la més alta dels últims anys. Es van formar quatre parelles en llibertat que han aconseguit tirar endavant un total de deu polls, la millor xifra des del 2014.

Trenca i WWF destaquen que la cria en captivitat també ha viscut una fita enguany, perquè s’ha superat el miler de polls nascuts a Vallcalent des que va veure la llum el primer, l’any 2009. Malgrat les dificultats per la crisi sanitària, els alliberaments d’exemplars nascuts en captivitat s’han pogut mantenir, amb un total de 55 trenques alliberades entre la Plana de Lleida i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Girona. S’està treballant per a recuperar l’espècie en aquest últim espai natural, d’on va desaparèixer el 2002.

Una espècie “en situació crítica”

Tot i que que els resultats d’enguany són esperançadors, Trenca i WWF alerten que la situació de l’espècie és desesperada. Al 2018 l’Estat la va declarar “en situació crítica”, la màxima categoria d’amenaça per a una espècie silvestre, una decisió que obliga a prioritzar mesures per a la seva recuperació. Per a les ONG, és urgent que el Ministeri es coordini amb la Generalitat de Catalunya per a posar en marxa les mesures prioritàries acordades pel Grup de Treball de l’espècie com són l’ampliació de l’actual centre de cria de Vallcalent i la creació d’un segon centre de cria, o la posada en marxa d’un pla de treball que allunyi l’espècie de l’abisme de l’extinció.

A part dels pocs exemplars que tornen cada any del seu periple migratori, degut probablement a canvis climàtics en les zones d’hivernada, la segona major amenaça per a l’espècie és la destrucció i degradació del seu hàbitat per la intensificació de l’agricultura, que deixa sense espai la fauna i buida els camps de vida. “La trenca és un exemple més de l’alarmant declivi que estan patint els ocells i la biodiversitat dels ambients agrícoles”, explica el coordinador científic de Trenca, Marc Gálvez.

Part del treball sobre el terreny de Trenca se centra en impulsar un model d’agricultura sostenible i beneficiós per a la biodiversitat, a través de la signatura d’acords de custòdia del territori amb agricultors i propietaris. Aquestes accions es duen a terme principalment a Torreribera, una finca agrària dins del terme municipal de Lleida on nidifiquen les últimes trenques ibèriques.

“Cada espècie és una peça irreemplaçable de la nostra biodiversitat i seria imperdonable permetre la desaparició de la trenca a la península ibèrica”, assegura la responsable del programa d’espècies de WWF Espanya, Gema Rodríguez. I afegeix: “La situació d’aquest fascinant ocell ens recorda l’estat d’emergència que viu la nostra biodiversitat, i que urgeix prendre mesures per a revertir la situació.”

Els actuals treballs de conservació de l’espècie, promoguts per la Generalitat de Catalunya i coordinats per Trenca, són possibles principalment gràcies al suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però és necessari assegurar la continuïtat de les accions en el futur i multiplicar els esforços. El Zoo de Barcelona i WWF també formen part d’aquesta iniciativa.

Amb el suport de: