La natura és diversa, també en l’amor. Aquesta setmana, enmig de les celebracions de la Setmana de l’Orgull LGTBi+, el nostre equip de seguiment de la trenca a la Plana de Lleida s’ha endut una sorpresa majúscula: dos mascles s’han aparellat i aquests dies estan de festeig, instal·lats en un gran arbre plataner, un comportament poc habitual en aquest ocell territorial però més habitual i estès en moltes altres espècies animals (trencalòs, bonobos, etc.)
Aquesta primavera han tornat 13 trenques a la seva àrea de cria a Lleida, després de la seva sorprenent migració de més de 10.000 quilòmetres des del sud de l’Àfrica. A Torreribera, la finca agrària on es concentren tots els exemplars, s’han format quatre parelles que ja tenen pollets. Cinc mascles s’havien quedat desaparellats… O això pensàvem.
Només arribar a Lleida, cadascun dels mascles solters va triar un territori, esperant una femella. Durant gairebé un mes van estar cantant i marcant el seu territori, defensant-lo de qualsevol intrús. Cansats que no hi arribessin femelles, s’havien allunyat a altres zones de la finca, donant tombs durant deu dies. I aquesta setmana, dos d’ells han tornat a la zona de cria, però junts!
La parella de mascles s’ha instal·lat en un gran arbre en el territori que abans defensava un d’ells, l’Scarface, a qui diem així pel seu antifaç irregular. Scarface és un dels polls alliberats mitjançant hacking l’any passat a Lleida. L’altre mascle, que no porta anelles, creiem que també té un any: va néixer probablement al 2019 en l’únic niu salvatge que va haver-hi en la península Ibèrica. L’equip de seguiment els ha vist oferint-se mútuament insectes, un comportament molt típic del festeig.
Els dos mascles © Jose Guerra / Trenca
No és la primera vegada que es registra una parella de trenques del mateix sexe: al 2009, dues femelles van arribar a construir un niu i a pondre juntes. Com els ous eren infèrtils, es van retirar i vam col·locar al niu uns pollets nascuts al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, en el programa de cria en captivitat de l’espècie. Es dues mares van començar a criar-los amb cura, però els polls van tenir un trist final, perquè el niu va ser depredat.
Són anècdotes, encara que també una mostra de les moltes dificultats que tenen les trenques per criar a la península Ibèrica. L’espècie està declarada “en situació crítica” a Espanya i es considera l’ocell més rar de la península. Les quatre parelles salvatges que estan criant enguany auguren una temporada reproductora esperançadora, la millor des del 2017, igualant la cifra de 2008 i 2014
La finca agrària de Torreribera —un espai de la Xarxa Natura 2000, on Trenca té un acord de custòdia del territori— és el seu últim refugi, un autèntic oasi amb nombrosos marges naturals entre els camps i arbres on niar. Un paisatge agrari tradicional que afavoreix la biodiversitat i que està desapareixent degut a la intensificació de l’agricultura. De fet, l’alteració del seu hàbitat i l’ús massiu de plaguicides associats a l’agricultura intensiva són les majors amenaces de l’espècie a la península Ibèrica.
A més del treball de camp que desenvolupa Trenca, aquest 2020 (malgrat les limitacions per la crisi sanitària) s’ha mantingut la cria en captivitat de la trenca a Vallcalent, un dels pilars del projecte de conservació de l’espècie a Espanya. En breu començarem a deixar anar a la natura, mitjançant la tècnica del hacking, els polls nascuts en captivitat.
Trenca coordina el projecte de conservació de la trenca a Espanya, una ambiciosa iniciativa conjunta amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Biodiversitat del MITERD, WWF i el Zoo de Barcelona.
Amb el suport de:
