El voltor negre (Aegypius monachus) és una de les quatre espècies de rapinyaires necròfags que habiten a Europa, juntament amb el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany. A diferència del seu parent més proper, el comú, el voltor negre nia en capçades de grans arbres, en masses forestals ben conservades, tot formant colònies disperses. La destrucció de l’hàbitat a començaments del segle passat i les campanyes de persecució directa van ser les causes que van eliminar aquest rapinyaire de gran part d’Europa, inclòs el nord-est ibèric. En l’actualitat, el voltor negre continua catalogat com a vulnerable encara que la població ibèrica augmenta lentament.
Paisatge de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, un dels punts de reintroducció.
© Equip de treball Boumort-Alinyà
Desaparegut del Pirineu des de principis del segle XX, en 2007 es va posar en marxa un projecte de reintroducció en el prepirineu de Lleida per a crear una colònia a la serralada que serveixi de pont entre les colònies franceses i la notable població del centre i sud-oest ibèric. La zona és estratègica, perquè es troba a mig camí entre totes dues poblacions. La meta: restaurar una gran població europea d’aquest ocell majestuós, la més gran que solca els nostres cels.
La zona de reintroducció, com van reflectir els estudis de viabilitat previs a l’inici del projecte, disposa d’hàbitat idoni (masses forestals denses en vessants amb bona pendent) i aliment suficient (notable cabanya ramadera, ungulats salvatges i menjadores per a ocells necròfags) perquè el voltor negre torni a poblar aquestes serres prepirinenques.
Una història d’èxit
Després del començament de les soltes d’exemplars al Prepirineu de Lleida, en 2010 es va produir el primer naixement en llibertat de voltor negre en la serralada en més d’un segle. Des de llavors, la colònia localitzada en la Reserva Nacional de Caça de Bourmort no ha deixat de créixer, i gairebé 60 polls han trencat la closca en aquesta primera dècada, amb 18 parelles formades en la temporada de cria de 2020.
Tres voltors negres (Portell, Nouanda i Perla), al Prepirineu de Lleida. Portell i Perla són voltors alliberats mitjançant el projecte de reintroducció; Nouanda va néixer a França i en la seva dispersió va arribar fins a la zona. © Equip de treball Boumort-Alinyà
Des de 2016, la colònia s’ha reforçat amb l’arribada de manera natural d’individus exògens, procedents tant d’altres punts de la península ibèrica com de França. Diversos d’aquests visitants s’han quedat i han criat amb voltors negres de Boumort, reforçant aquesta connexió entre les colònies ibèriques i franceses.
Actuant per a la conservació
Des de els primers anys del projecte es van alliberar 76 voltors, procedents del centre de recuperació de fauna de Los Hornos (Càceres), de la Junta d’Extremadura, i del de GREFA, en la Comunitat de Madrid. Però acompanyant a aquestes soltes, era vital desenvolupar altres actuacions per a aconseguir l’èxit del projecte.
Entre les més importants, destaca l’ampliació de la xarxa de canyets per a rapinyaires necròfags a l’entorn geogràfic de la zona de solta: Trenca ha posat en marxa i gestiona 4 punts d’alimentació suplementària (PAS) per a reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona de solta, i per a oferir una font d’alimentació segura i estable als exemplars. També gestionem un Punt d’Alimentació Específica (PAE) en el cor de la colònia, en Bourmort. Aquest PAE és molt utilitzat pels voltors, especialment durant l’època de cria, quan la seva necessitat d’aliment és més alta.
Voltor negre al PAS de Senterada, “Casa Daniela” © Marc Gálvez / Trenca
Des de Trenca també treballem en el seguiment de la colònia, un treball que es realitza en coordinació amb altres entitats com a Naturaleza Rural, Grefa, i la guarderia de la Reserva Nacional de Caça de Boumort. També es compta amb el suport del cos d’Agents Rurals en el seguiment de nius amb dron, o en la recollida d’animals ferits o morts.
Els voltors negres alliberats són marcats fent servir tècniques diverses: descoloració de plomes (a), anelles, transmissors terrestres (b; tècnic fent seguiment) i transmissors via satèl·lit (GPS). D’aquesta manera és possible identificar ràpidament els voltors negres que s’ observen a la zona, o conèixer el parador exacte dels que han estat alliberats amb el projecte de reintroducció. © Equip de treball Boumort-Alinyà
Altres actuacions
Al llarg del projecte, es van construït 47 plataformes artificials semblants als nius de voltor negre, que estimulen als ocells a niar allí, i s’han reforçat les poblacions de conill mitjançant la construcció de vivarisvedrunes i la trasl·locación de conills d’altres zones. També s’han impartit més de 70 xerrades, conferències i tallers a escoles (més de 1000 nens), universitats, congressos científics, etc.
Conscienciar i involucrar a la població local en la conservació de l’espècie és una de les claus per a la seva recuperació al Pirineu. Per això s’han concentrat els esforços de sensibilització a les comarques de l’àrea d’influència del projecte, amb accions com la publicació i distribució d’un conte sobre el voltor negre entre els alumnes i alumnes de cicle superior de primària de les localitats i comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i La Noguera.
L’edició del conte, realitzada en 2016, va comptar amb el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecológica i el Repte Demogràfic) i Naturaleza Rural.
Una de les més de 20 escoles visitades en 2016. ©Trenca
Hi col·labora:
