Punts d’alimentació suplementària (PAS)

A partir dels anys noranta, les poblacions ibèriques de rapinyaires necròfags van invertir la tendència descendent gràcies a projectes de conservació específics. Especialment pel que fa al trencalòs, Catalunya és un dels bastions europeus de l’espècie amb més de 33 territoris i un gran nombre d’individus dispersius. No obstant això, els bons resultats són actualment en perill a causa de la normativa de retirada del bestiar mort del camp arran de la crisi de l’encefalopatia espongiforme bovina l’any 2001. L’escassetat d’aliment i l’alarma social han portat a considerar, en especial el voltor comú, una amenaça per al bestiar viu (amb denúncies d’atacs a animals encara vius). Això ha comportat la reaparició d’esquers enverinats al camp, que són una greu amenaça per als ocells carronyaires.

Des del 2010, el projecte de la xarxa de PAS (punts d’alimentació suplementària) de l’associació Trenca ha posat en funcionament tres emplaçaments on els rapinyaires necròfags troben aliment de manera segura. Aquests nous PAS són estratègicament situats al Prepirineu i Pirineu de Lleida:

• PAS de Siall (Isona i Conca Dellà), molt a prop de la RNC de Boumort, comarca del Pallars Jussà.
• PAS de Bassella, al sud de la comarca de l’Alt Urgell.
• PAS de Cal Roger (Montferrer i Castellbò), al nord de la comarca de l’Alt Urgell.

Construcció del tancat perimetral, fent zig-zag, d’un dels PAS de Trenca. © Jordi Clariana

Amb aquesta iniciativa es pal·lia la manca d’aliment amb què s’enfronten aquests ocells, claus en l’equilibri ecològic dels ecosistemes, i es redueix l’impacte de l’ús de verí. A més, la construcció dels tres PAS està directament relacionada amb el projecte de reintroducció del voltor negre (Aegypius monachus) als Pirineus, l’objectiu principal del qual és la recuperació del voltor negre com a espècie reproductora a la serralada (desapareguda des de la segona meitat del segle XIX).

Voltors comuns en un punt d’alimentació suplementària (PAS) de Trenca. © Jordi Clariana

Tots els PAS s’han construït d’acord amb la normativa sanitària vigent. Els permisos legals per als tres PAS van ser atorgats pel –aleshores– Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino, a través de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

S’han signat acords de custòdia del territori amb els propietaris dels terrenys, siguin comunals, com ara el cas d’Isona i Conca Dellà, siguin privats, com els de Bassella i els de Montferrer i Castellbò. L’acord de custòdia és una eina de gestió i conservació del patrimoni natural, agrari, pasatgístic i/o cultural d’un territori. Els acords signats tenen una durada de cinc anys.

S’ha consensuat el funcionament del projecte amb tots els actors locals (ajuntaments, propietaris, ramaders i caçadors) de les zones d’influència dels PAS i comptem amb el compromís de col·laboració de tots ells. Així, la xarxa de PAS funciona de manera bastant autònoma. La població local (ramaders i caçadors) participa en la gestió dels aportaments. Els tècnics de Trenca fan un seguiment dels aportaments efectuats i del funcionament en general dels tres PAS.

Els resultats obtinguts amb aquest projecte són força positius, ja que els rapinyaires necròfags han utilitzat els PAS d’ençà que es va començar a abocar carronya. Pel que fa als voltors negres, el PAS més usat ha estat el d’Isona i Conca Dellà, per causa de la seva proximitat a la serra de Boumort. Aquí s’ha detectat la presència de pràcticament tota la colònia catalana, amb xifres diàries de fins a 28 individus i una mitjana de 21 voltors negres. Aquesta espècie utilitza també els altres dos PAS.

Habitualment, el milà reial, el milà negre, l’aufrany i el voltor comú fan ús dels tres PAS. Pel que fa al trencalòs, tenim constància que com a mínim ha fet servir el PAS d’Isona i el PAS de Montferrer per alimentar-se. També hem detectat una àguila daurada menjant al PAS de Montferrer.

Els PAS també serveixen com a eina per difondre els valors i el coneixement d’aquests ocells, tasca imprescindible per a la seva conservació. En 2012 comencem a organitzar una jornada oberta al públic en el PAS d’Isona, coincidint amb el Dia Internacional dels Voltors per observar a les rapaces necrófagas menjant. A més, s’han fet un munt de xerrades a les escoles parlant de la xarxa de PAS i del projecte de reintroducció del voltor negre.

Hi col·laboren: