Els trencalossos han estat detectats als tres PAS que Trenca gestiona al Prepirineu i Pirineu de Lleida. Mostrem algunes de les imatges que els paranys fotogràfics van poder captar durant els anys 2012, 2013 i ja el 2014.
El funcionament dels PAS (punts d’alimentació suplementària) està directament relacionat amb el projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus, però totes les espècies necròfagues se’n beneficien: a més del voltor negre, també el voltor comú, l’aufrany, el trencalòs, el milà negre, el milà reial, i fins i tot alguna espècie d’àliga, com la daurada i possiblement d’altres.
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una de les espècies més escasses de voltor. Fa servir els tres PAS de Trenca, encara que només en dos d’ells s’ha aconseguit fotografiar:
.-PAS d’Isona (o de Siall). Almenys 2 exemplars de trencalòs fan servir aquest PAS. Els paranys fotogràfics van obtenir-ne imatges els dies 12 i 25 de maig de 2013.
.-PAS de Bassella. Almenys s’han observat 2 exemplars de trencalòs, tot i que fins ara no s’ha pogut obtenir-ne imatges.
.-PAS de Montferrer i Castellbò (o de Cal Roger). Diversos trencalossos diferents han estant fent servir aquest punt d’alimentació (com a mínim 3 exemplars, però podrien ser més), tant el 2012 com el 2013 (l’últim registre fotogràfic és ja del 2014, el 7 de gener).
Amb el projecte de la xarxa de PAS (punts d’alimentació suplementària), Trenca va posar en marxa tres emplaçaments al Prepirineu i Pirineu lleidatà amb l’objectiu de pal·liar l’escassetat de carronya per als rapinyaires necròfags, claus en l’equilibri ecològic dels ecosistemes. Als PAS, a més, els rapinyaires troben aliment amb seguretat, sense verí.