La trenca (Lanius minor), un gran viatger a la vora de l’extinció

La trenca és un ocell passeriforme d’uns 20 cm de llargària, que crida l’atenció per tenir el cap de mida grossa i un bec de punta ganxuda –semblant al dels ocells rapinyaires– que els permet de capturar els insectes grossos dels quals s’alimenta. El disseny del plomatge també és vistós: té el dors i el cap grisos, el pit rosat i una màscara facial negra molt característica.

Es distribueix sobretot per l’est d’Europa i per les estepes asiàtiques. És una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. Les trenques ibèriques fan una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus: es desplacen primer cap a l’est i creuen la Mediterrània pel Pròxim Orient, no per Gibraltar, un sorprenent viatge de més de 10.000 quilòmetres.

En els darrers anys, la població de la trenca a la península Ibèrica ha disminuït dràsticament, sobretot per la radical transformació dels paisatges agraris tradicionals de secà en els quals hi cria.

A tota Espanya, hem passat d’unes 90 parelles reproductores als anys 80 a tan sols una al 2019, a la comarca del Segrià (Plana de Lleida). Un dramàtic declivi que ha provocat la catalogació de l’espècie com “en situació crítica”: de fet, la trenca es considera el vertebrat més amenaçat de la Península ibèrica.

Polls de trenca nascuts en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida). © Albert Porté / C. de F. de Vallcalent

Les causes de la disminució de la trenca en bona part de la seva àrea de distribució europea són el producte d’un conjunt de factors. Entre elles, almenys aquestes 5:

  • l’alta taxa de depredació sobre aquest ocell (de manera destacada, garses que capturen polls de trenca, i que han estat afavorides per la intensificació agrícola)
  • la llarga migració que fa dos cops a l’any, amb possibilitats de mortalitat durant el viatge migratori per causes que podrien ser molt diverses
  • les alteracions en el clima (en particular, estius plujosos)
  • la intensificació agrícola, amb la consegüent pèrdua de l’hàbitat de nidificació (cultius de secà amb guarets i marges ben conservats)
  • i l’ús excessiu de plaguicides, que eliminen els insectes dels quals s’alimenta

Un ambiciós pla per a salvar la trenca

En Trenca portem una dècada treballant incansablement per a protegir aquesta espècie, i coordinem el Projecte de Conservació de la Trenca, una ambiciosa iniciativa d’un conjunt d’actors: el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, WWF i el Zoo de Barcelona.

L’objectiu del projecte és que tant els naixements (tant al camp com en captivitat) com la taxa de retorn (les trenques que tornen a Catalunya després de la seva migració anual) siguin màximes. Al terreny, procurem que cada parella arribi a tirar endavant 5 polls. A més, hi col·loquem aliment suplementari (insectes), capturem depredadors (garses) i gestionem l’hàbitat de nidificació a través d’acords de custòdia del territori perquè sigui òptim per a les trenques.

a

b

Instal·lacions d’aclimatació per als polls de trenca: emplaçament a la zona d’alliberament (a); amb polls ja a dins, poc abans de ser alliberats (b).

© a): Isabel Rodríguez; b): Jose Guerra / Trenca

Cria en captivitat

La conservació fora de l’hàbitat natural es basa en la creació i el manteniment d’un grup de trenques en captivitat prou gran com per garantir la conservació dels gens d’aquesta població a mitjà termini. La cria en captivitat es fa al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida, Generalitat de Catalunya) i més recentment s’ha engegat un programa de cria complementari també al Zoo de Barcelona. Amb els animals nascuts en captivitat, es reforcen les poblacions salvatges. Mitjançant aquesta actuació es pretén recuperar antics nuclis de la trenca a les províncies de Lleida, Osca (comarques del Segriá, Els Garrigues, Bajo Cinca, etc.) i des de l’any 2019 també al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Girona.

Safates d’alimentació suplementària, on els polls alliberats troben menjar extra els primers dies postalliberament (foto obtinguda mitjançant parany fotogràfic). © Trenca

Poll de trenca nascut en captivitat, comportant-se i menjant com un exemplar salvatge. © Marc Gálvez / Trenca

Rescat d’ous i pollets

Les trenques –com moltes altres aus– ponen més ous que pollets poden arribar a criar, com a mesura de seguretat. A més, alguns pollets no són capaços de rebre prou aliment dels pares i acaben morint. Aquests ous i pollets són rescatats.

Un cop ja han assolit un bon pes, alguns polls es tornen a ficar amb els germans. D’altres passen a formar part del grup de reproductors en captivitat del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida) o del Zoo de Barcelona.

Seguiment in situ dels polls alliberats i dels exemplars salvatges. © Trenca

Alliberament de polls nascuts en captivitat

Com a experiència pionera pel que fa a aquesta espècie, s’estan alliberant polls de trenca nascuts en captivitat per reforçar la població salvatge. Quan ja comencen a caçar per si mateixos, es traslladen al camp (als voltants del territori de l’última parella que resta) i es mantenen en una gàbia gran d’aclimatació que obrim al cap de set dies. En aquesta setmana d’aclimatació, reconeixen la zona com a lloc de naixement i es fan sociables amb els polls salvatges. Des del moment en què es deixen anar fins que inicien la migració, es fa el seguiment continu dels polls alliberats, que s’identifiquen gràcies a les anelles de color que hi duen. Per a la millora del seguiment de l’espècie, aquests dos últims anys, s’han fixat uns petits geolocalitzadors en alguns individus alliberats. Amb aquesta tècnica pionera s’esperen obtenir dades de la ruta migratòria i àrea d’hivernada, un pas de gegant en el coneixement de la biologia de la trenca i de les amenaces que l’afecten fora de la seva zona de cria.

Amb el mètode de cria en captivitat, s’ha aconseguit que polls alliberats en tornin la temporada següent i fins i tot arribin a formar parella. Des dels primers alliberaments el 2009 ja són més de 600 els polls alliberats en el projecte.

La difusió del projecte i la conscienciació social són aspectes que també es tenen en compte per a la conservació de la trenca. Per a això s’han realitzat xerrades i s’han editat diferents materials de divulgació en els últims anys.

Hi col·laboren: