El voltor negre (Aegypius monachus) és una de les quatre espècies de rapinyaires necròfags que habiten a Europa, juntament amb el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany. A diferència del seu parent més proper, el comú, el voltor negre nia en capçades de grans arbres, en masses forestals ben conservades, tot formant colònies disperses. La destrucció de l’hàbitat a començaments del segle passat i les campanyes de persecució directa van ser les causes que van eliminar aquest rapinyaire de gran part d’Europa, inclòs el nord-est ibèric. En l’actualitat, el voltor negre continua catalogat com a vulnerable encara que la població ibèrica augmenta lentament.

Paisatge de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, un dels punts de reintroducció.
© Equip de treball Boumort-Alinyà

L’objetiu del projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus és contribuir a recuperar la seva antiga àrea de distribució, mitjançant l’establiment d’una població als Prepirineus catalans (Reserva Nacional de Caça de Boumort i Espai Natural d’Alinyà), a mig camí entre les poblacions ibèriques i la francesa.

Origen dels voltors negres reintroduïts

Els voltors negres alliberats procedeixen majoritàriament de centres de recuperació de fauna, d’una banda del centre de recuperació Los Hornos (Càceres), pertanyent a la Junta de Extremadura, i per un altre de les aus provenen de la Comunitat de Madrid, del centre de recuperació de GREFA.

Abans de ser alliberats, els voltors negres romanen en instal·lacions d’aclimatació situades als punts de reintroducció. © Equip de treball Boumort-Alinyà

Es tracta d’animals juvenils o immaturs, que ingressen en els centres debilitats després d’abandonar el niu. Són recuperats i en acabat traslladats a les instal·lacions d’aclimatació del Prepirineu, on romanen un temps variable, al voltant dels 8 o 9 mesos, abans de ser alliberats.

Àrea de reintroducció

El projecte es desenvolupa al Prepirineu lleidatà, i té dos punts d’alliberament: la Reserva Nacional de Caça de Boumort i l’Espai Natural Muntanya d’Alinyà, distants 30 km. La zona és estratègica per a la connexió entre la població francesa de voltor negre i la ibèrica, ja que és al bell mig d’aquestes poblacions.

Tres voltors negres (Portell, Nouanda i Perla), al Prepirineu de Lleida. Portell i Perla són voltors alliberats mitjançant el projecte de reintroducció; Nouanda va néixer a França i en la seva dispersió va arribar fins a la zona. © Equip de treball Boumort-Alinyà

La zona de reintroducció, com reflecteixen els estudis de viabilitat previs a l’inici del projecte, disposa d’hàbitat idoni (masses forestals denses en vessants amb bon pendent) i prou aliment (notable cabanya ramadera, ungulats salvatges i menjadores per a ocells necròfags) perquè el voltor negre torni a poblar aquestes serres prepirinenques.

Altres actuacions

Paral·lelament a l’alliberament dels exemplars de voltor negre per a la reintroducció, s’han dut a terme altres actuacions necessàries per a l’èxit del projecte. Entre les més importants, destaca l’ampliació de la xarxa de menjadores per a rapinyaires necròfags als voltants de la zona d’alliberament: Trenca ha engegat i gestiona 3 punts d’alimentació suplementària (PAS) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d’alliberament.

Els voltors negres alliberats són marcats fent servir tècniques diverses: descoloració de plomes (a), anelles, transmissors terrestres (b; tècnic fent seguiment) i transmissors via satèl·lit (GPS). D’aquesta manera és possible identificar ràpidament els voltors negres que s’ observen a la zona, o conèixer el parador exacte dels que han estat alliberats amb el projecte de reintroducció. © Equip de treball Boumort-Alinyà

A més, s’han construït 47 plataformes artificials semblants als nius de voltor negre, que estimulen les aus a niar-hi, i s’han reforçat les poblacions de conill mitjançant la construcció de conillars i el trasllat de conills d’altres zones. Així mateix, en els últims 9 anys s’han fet multitud de xerrades, conferències i tallers a escoles (més de 1000 nens), universitats, congressos científics, etc.

La necessitat de donar a conèixer el projecte a nivell local és el que ha impulsat l’edició d’un conte sobre el voltor negre i els altres ocells necròfags dels Pirineus en aquest 2016. L’objectiu principal del conte és la d’oferir una visió del projecte i d’aquestes espècies entre les comarques de l’àrea d’influència del mateix.

Amb una primera publicació de 2000 exemplars i amb l’ajuda d’una mestra especialista en educació ambiental s’està difonent, de manera gratuïta, aquest conte entre els alumnes de cicle superior de primària de les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

L’edició d’aquest conte ha comptat amb el recolzament de la Fundación Biodiversidad (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) i Naturaleza Rural.

Una de les més de 20 escoles visitades en 2016. ©Trenca

Estat actual del projecte

Des del començament del projecte (2007), sumant els exemplars que s’han alliberat fent servir les instal·lacions d’aclimatació i els d’alliberament assistit (o hacking), en total, incloent-hi els de 2016, s’han posat en llibertat 70 voltors negres al Prepirineu de Lleida.

Un dels polls de voltor negre nascuts en llibertat el 2012, encara al niu, exercitant-se per al vol.
© Equip de treball Boumort-Alinyà

A més a més, s’han incorporat a la població prepirenenca de voltor negre polls nascuts ja en llibertat. L’any 2010 es va produir la primera reproducció del projecte en llibertat (la primera als Pirineus en més d’un segle), i el poll continua a la zona. El 2011 van ser 4 les parelles que van començar la reproducció en llibertat, tot i que no se’n va obtenir cap poll envolat, fet habitual a les colònies de voltor negre joves. El 2012 van ser 3 les parelles que van iniciar la reproducció, i se’n van obtenir dos polls envolats. El 2013 van ser 5 les parelles que van iniciar la reproducció, i se’n van obtenir tres polls envolats. El 2014 van ser 6 les parelles que van iniciar la reproducció, i se’n van obtenir tres polls envolats. La temporada del 2015 va començar amb 12 parelles formades, de les quals 10 van començar a incubar, però només 5 van sobreviure al període d’incubació, 3 de les quals van tirar endavant i estan actualment a la zona.

Poll de voltor negre ja crescut, en una plataforma d’alliberament assistit (o hacking) situada en un dels punts d’alliberament. © Equip de treball Boumort-Alinyà

Al 2016 s’ha produït un fet sense precedents. Les parelles s’han estabilitzat un any més amb la formació d’11 parelles reproductores de les quals 10 van començar la incubació. Però per primera vegada des que comencessin les primeres reproduccions han nascut i volat sis polls. Fins avui no s’havia aconseguit superar la xifra de tres polls.

Un altre fet a destacar i fonamental entre els objectius prefixats del projecte és la connexió entre les poblacions catalanes i les poblacions franceses i del sud de la Península Ibèrica. Com a mostra inequívoca d’aquesta connexió s’ha de remarcar que el 2016 s’han format tres parelles entre individus de la colònia i individus exògens ibèrics i una parella més formada per un individu de la colònia i un altre individu francès. D’aquestes quatre parelles que van començar a incubar han nascut dos polls.

Al 2017, es van formar 13 parelles però només van volar 5 polls. La colònia actual, si sumem els 6 juvenils de 2017 (cinc polls de voltor negre nascuts en llibertat al Prepirineu de Lleida i un exemplarsnascut en captivitat i alliberat a la zona amb la tècnica d’alliberament assistit) estaria formada por 56 voltors negres, 33 ja fixat a la colònia i 23 en període de fixació.

Visita al projecte en un dels PAS (Punts d’Alimentació Suplementària) que l’Associació Trenca disposa en el pre-Pirineus de Lleida. © David Izquierdo

Podeu trobar més informació sobre el projecte de reintroducció a la web: ca.blackvulture-pyrenees.org/