2014: un any molt bo per a la recuperació de la trenca (Lanius minor)

Amb 4 parelles de trenques formades aquesta temporada i un total de 69 polls que s’han incorporat a la natura, 2014 obre més esperances per a la conservació d’aquest ocell. Només cria a la Plana de Lleida i està en perill d’extinció a la península Ibèrica.

Aquesta primavera, després del seu viatge migratori, 9 adults de trenca (Lanius minor) van arribar a la comarca del Segrià: 7 nascuts en el programa de cria en captivitat que van ser alliberats en anys anteriors i 2 nascuts en llibertat. Es van formar 4 parelles. Una d’elles va criar 6 polls; una altra, 5 polls; una tercera va fracassar (es va fer una intervenció al niu per rescatar els 2 polls); i una quarta, la darrera que va ser descoberta, és probable que intentés criar. L’existència de 4 parelles en 2014 és una excel·lent notícia, ja que els anys anteriors (2011, 2012 i 2013) només va haver una parella reproductora a la Plana de Lleida (l’única a tota la península Ibèrica).

Pel que fa a la producció de polls de la temporada, 58 polls van ser aviats amb la tècnica d’alliberament assistit, o hacking (57 nascuts al centre de cria de Vallcalent i 1 poll dels rescatats de la parella que no estava criant bé). Si hi afegim els 11 polls criats per les parelles al camp, tenim un total de 69 polls que s’han incorporat enguany a la natura. Un rècord en el programa de conservació de la trenca, i una excel·lent xifra si la comparem amb el total de 34 que es van poder incorporar el 2013 o de 39 el 2012.

Es van fer dues intervencions en nius. La primera va ser per canviar els polls de la parella d’adults nascuts en llibertat per polls nascuts en captivitat. La parella els va adoptar immediatament. Els polls de pares nascuts en llibertat s’han incorporat al programa de cria, aconseguint així un recanvi genètic molt important per al programa. La segona intervenció va ser amb una parella que no estava criant bé. Només hi tenien dos polls, amb un pes massa baix per a la seva edat, que es van retirar i es van continuar criant en captivitat. Un d’ells es va morir i un altre es va aviar uns dies més tard amb altres polls nascuts en captivitat.

La trenca és una espècie migradora, que a l’agost se’n va cap al sud de l’Àfrica. A partir del dia 15, ja es va notar de manera clara que ells polls nascuts aquest any començaven a desaparèixer de la zona de cria. Durant la segona quinzena d’agost, a poc a poc, van anar desapareixent gairebé tots els individus restants. Durant aquests primers dies de setembre se’n van els últims (tant adults com joves).

El projecte de conservació de la trenca és una iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A través del Centre de Fauna de Vallcalent (pertanyent a la Generalitat) i del Zoo de Barcelona es porta a terme la conservació ex situ, és a dir, fora de l’hàbitat natural. L’associació Trenca és l’encarregada de fer les tasques de conservació in situ, al camp (gestió de l’hàbitat, seguiment de la població salvatge, control de predadors a la zona de cria –garses–, reintroducció d’exemplars, etc.) i de aportar personal de suport al centre de cria en captivitat durant la temporada reproductora. Per portar a terme les actuacions in situ s’ha signat un acord de custòdia del territori amb els propietaris de terrenys molt importants per a l’espècie. El projecte compta a més amb el suport econòmic i logístic d’entitats públiques i privades.

Per a més informació sobre aquest projecte de conservació, podeu consultar la secció Conservació in situ de la trenca (Lanius minor) a Espanya, en aquesta mateixa web.