Un dels mascles que està criant aquesta primavera. © Jose Guera / Trenca

Un dels mascles que està criant aquesta primavera. © Jose Guera / Trenca

La trenca (Lanius minor) és el vertebrat més amenaçat de l’Estat Espanyol. La darrera població reproductora de la península Ibèrica només es troba a Lleida, a la comarca del Segrià.  

 

L’any 2001 la trenca va desaparèixer com a reproductora a la província de Girona. L’any 2010 va desaparèixer a la província d’Osca i només es va reproduir una parella a la plana de Lleida, l’única de tot l’Estat EspanyolÉs una espècie migradora, que a l’agost se’n va al sud de l’Àfrica i torna a la primavera següent. Durant les primaveres dels anys 2011, 2012 i 2013 van continuar arribant molt poques trenques i només es va formar una parella reproductora cada any, sempre a la plana de Lleida, l’única de tota la península Ibèrica.

Enguany, però, en el que portem de temporada hem pogut constatar l’arribada de 5 exemplars i la formació de dues parelles reproductores, una excel·lent notícia. La primera trenca de la temporada va ser observada el 16 de maig (n’hi ha alguna observació anterior que necessitaria confirmació), i el 5 de juny s’ha observat per primera vegada la cinquena trenca.

Una de les parelles formades el 2014. © Jose Guera / Trenca

Una de les parelles formades el 2014. © Jose Guera / Trenca

D’aquests 5 exemplars, un és un mascle nascut al camp a la zona l’any 2011; un és una femella nova, que no havia estat registrada els anys anteriors; un és una femella nascuda en captivitat i aviada mitjançant alliberament assistit (o hacking) l’any 2011; i els dos exemplars restants són dos mascles també nascuts en captivitat i alliberats tots dos mitjançant hacking l’any 2013. És a dir, 3 dels 5 exemplars de l’actual població ibèrica són animals que van néixer en captivitat, van ser alliberats i es van incorporar exitosament al medi natural.

Una de les parelles està formada pel mascle nascut a la zona l’any 2011 (que va ser el mascle reproductor de la parella de 2013) i la nova femella (és possible que la parella ja es formés en una altra zona o país, i que en venir el mascle cap a la zona de cria natal vingués també la femella). L’altra parella està formada per la femella nascuda en captivitat i alliberada l’any 2011 (que va ser la femella reproductora de la parella de 2013) i un dels mascles nascuts en captivitat i alliberats el 2013. Les dues parelles estan a hores d’ara fent el niu i amb comportament nupcial.

Pollets nascuts en captivitat. © Arxiu de Trenca

Pollets nascuts en captivitat. © Arxiu de Trenca

A més a més, continua endavant tot el programa de cria en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent, amb el suport del Zoo de Barcelona, que s’està portant a terme des de l’any 2009. És una experiència pionera pel que fa a aquesta espècie. Com ja s’ha comentat, s’ha aconseguit que polls nascuts en captivitat i alliberats s’incorporin al medi natural, aconsegueixin migrar i retornar, i finalment s’aparellin en llibertat, i així augmentar la població savatge. Enguany, ja han nascut els primers pollets a Vallcalent.

 

 

El projecte de conservació de la trenca és una iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A través del Centre de Fauna de Vallcalent (pertanyent a la Generalitat) i del Zoo de Barcelona es porta a terme la conservació ex situ, és a dir, fora de l’hàbitat natural. L’associació Trenca és l’encarregada de fer les tasques de conservació in situ, al camp (gestió de l’hàbitat, seguiment de la població salvatge, control de predadors a la zona de cria, reintroducció d’exemplars, etc.) i de aportar personal de suport al centre de cria en captivitat durant la temporada reproductora. El projecte compta a més amb el suport econòmic i logístic d’entitats públiques i privades.

Per a més informació sobre aquest projecte de conservació, podeu consultar la secció Conservació in situ de la trenca (Lanius minor) a Espanya, en aquesta web.