Dins de les diferents actuacions de millores d’hàbitat en projectes de Custòdia del Territori, una d’elles ha sigut la reparació d’una bassa temporal dins de la ZEPA Mas de Melóns – Alfés. La bassa es va trencar fa anys amb un aiguat després d’intenses pluges, trencant l’aliviadero i deixant que l’aigua escapés en lloc de quedar-se retinguda a la bassa. Per arreglar el aliviadero que fa de represa, vam col·locar grans blocs de pedra ben compactades amb terra, a més aprofundim la part central de la bassa uns centrímetres de manera que la part més profunda estant plena seran de tan sol 80 cm, que encara que pugui semblar poc són les mesures òptimes per a una tolla estacional de secà. Un cop finalitzada l’obra, vam realitzar una primera càrrega d’aigua perquè les capes d’argila es vagin assentant i formi una pel·lícula impermeable. Es durà a terme un seguiment de l’estat de la mateixa i s’actuarà en cas que sigui necessari. La bassa oferirà grans beneficis a la fauna local. Espècies estepáricas com el Sisó, el Torlit, l’Alosa becuda i especialment la Ganga, que necessita portar aigua entre les plomes del pit als seus pollets, tindran un bon lloc per satisfaccer les seves necessitats d’aigua. La Ganga i el Sisó son dos de les especies beneficiades amb aquesta actuació Una altra espècie que tenim molt en compte en el nostre esforç per recuperar tolles estacionals és el Triops (Triops cancriformis). Aquest petit crustaci està considerat l’animal viu més antic del planeta. El seu cicle de vida és d’allò més interessant doncs els ous només eclosionen quan es donen una sèrie de condicions òptimes com que la temperatura de l’aigua arribi als 24ºC. Quan surten les larves la seva activitat és frenètica, alimentant-se d’algues i partícules orgàniques sense parar. Tenen un ràpid creixement arribant a assolir els 4 cm de longitud. S’aparellen i posen milers d’ous en el llot de la tolla. Si la tolla s’asseca, els ous queden enterrats en el fang i poden estar molts anys en estat latent fins que la bassa torni a agafar aigua i les condicions siguin les òptimes; llavors de nou eclosionaran i tornarà a produir-se un cicle complet. Esperem que aquest punt d’aigua, perdut durant tants anys, torni a contribuir en la biodiversitat d’aquest ecosistema mediterrani tan característic i per desgràcia tan en perill.

Per segon any consecutiu la Tortuga mediterrània torna a criar a la Vall Major de Bovera, dins del projecte de reforçament poblacional que es duu a terme a la zona per part del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) en col·laboració amb l’Associació Trenca com a suport al Projecte de Reintroducció de l’espècie en la Serra del Montsant. Estem d’enhorabona! I és que un any més hem trobat cries de Tortuga mediterrània en aquesta zona de la comarca de les Garrigues. És el segon any consecutiu que l’espècie cria després d’haver-se realitzat diversos alliberaments, pel que denota que l’hàbitat és idoni per a la tortuga. Les tortugues tenen un cicle biològic marcat per les estacions: Des de finals d’octubre a mitjan març es troben hibernant; Desperten i s’aparellen entre abril i maig, realitzant la posta entre mig del maig, juny i principis de juliol. Després d’un temps incubant-se sota terra, l’eclosió dels ous sol presentar-se entre agost i setembre. Aquest any hem detectat una nova generació amb poques setmanes després d’haver sortit de l’ou. Les tortuguetes s’han estat alimentant i ara ja es troben excavant els seus refugis per passar l’hivern en estat de letargia (hibernació) Cría de poques setmanes. © M.Gálvez / Trenca Són molts els perills que assetjen a les tortugues mediterrànies com són el foc, la depredació, la pèrdua d’hàbitat i l’espoli. Al tractar-se d’una espècie de fauna autòctona i protegida per la normativa vigent, espoliar i recollir exemplars del medi natural i comprar o vendre exemplars o les seves parts (closques, ous, etc.) constitueix un delicte de l’article 334 del codi penal. La possessió d’exemplars d’aquesta espècie sense tenir la documentació pertinent també està prohibida Si et trobes una tortuga mediterrània, deixa-la on està i no li causis molèsties, doncs insistim que és una espècie protegida per la llei i està prohibit agafar-les i portar-les a casa com a mascotes. Aquesta iniciativa compta amb el suport i la col·laboració del Parc Natural del Montsant, CRARC (Centre de Recuperació d’amfibis i rèptils de Catalunya), Ajuntament de Bovera, Fundación Biodiversidad, Club EMAS, Govern de les Illes Balears i GOB Menorca i ENDESA. L’Associació TRENCA i el CRARC són els encarregats de realitzar les tasques d’alliberament, control i seguiment.

La temporada de cria de 2017 ha estat   per a la Trenca, sense dubte, la millor dels últims 10 anys pel que fa a nombre d’individus: un mínim de 19 exemplars  han estat detectats a Lleida, l’últim nucli de cria a tota la península Ibèrica. D’aquests, 17 són exemplars alliberats en el marc del projecte de Conservació de la Trenca (14 de 2016, dos de 2015 i un de 2014). Les altres dues trenques són exemplars nascuts en llibertat a la zona, una el 2011 i l’altra el 2016. La taxa de retorn de trenques alliberades l’any anterior ha estat, per tant, una de les més altes des de que començaren els alliberaments el 2009, amb un 11,7% (n=128), més elevada que la mitjana global (8,4%; n=394). A més, s’han observat quatre trenques en altres punts de Catalunya durant la primavera-estiu de 2017 (Baix Empordà, Montsià, Alt Urgell i Maresme) al menys dues sense anelles i amb tota seguretat individus migradors d’altres poblacions europees. Pollet i mascle adult. © C.Clemente/Trenca Degut al fort biaix del sex ratio a favor dels mascles (13 vs. 6) s’han format sis parelles reproductores. Hauríem de tirar enrera fins el 2007 per trobar un nombre més alt de parelles. La suma de factors ambientals extrems (tempestes) més possibles depredacions d’adults i polls ha provocat que la taxa de vol hagi estat molt baixa, només d’1,3 polls/parella amb envol (n=4 polls). Una altra fita és la recuperació de l’antic nucli de cria d’Artesa-Castelldans, als voltants del Canal d’Urgell. Una de les sis parelles s’ha instal.lat no gaire lluny d’on criaren les últimes parelles d’aquest nucli el 2009. Ambdós components de la parella van ser alliberats a Alfés el 2016. Pujada al niu amb grua i pollets ja anellat i retornats al seu niu. ©J.Guerra/Trenca Els alliberaments de polls nascuts al Centre de Cria de la Trenca a Vallcalent ha estat però, més baix que els últims dos anys, amb un total de 77 polls en dos punts: la finca de Torreribera i la timoneda d’Alfés, ambdós espais sota la protecció de la Xarxa Natura 2000 i amb acords de custòdia signats entre els propietaris i l’associació TRENCA. Des de l’inici dels alliberaments el 2009 s’han alliberat un total de 470 polls de Trenca, dels quals han tornat un mínim de 33 individus (8,4%, n=394). Per tercer any consecutiu s’han marcat trenques amb geolocalitzadors amb l’objectiu d’estudiar-ne la migració i conèxier les possibes causes del declivi fora del nostre territori. S’han equipat 18 trenques (6 adults i 12 polls). Pel que fa als individus marcats en anys anteriors, només ha tornat un adult amb geolocalitzador que no ha estat possible recapturar. Adult i pollet marcats amb geolocalitzador. ©M.Gálvez/Trenca L’Associació TRENCA porta uns quants anys treballant en la conservació de l’espècie a través de la protecció de les últimes parelles i la conservació de les zones de cria, així com el reforç poblacional mitjançant un ambiciós programa de cria en captivitat i del posterior alliberament de polls. Aquest treball s’està realitzant gràcies al recolzament del Centre de Recuperació i Cria en Captivitat de Vallcalent (Lleida), gestionat per la Generalitat de Catalunya, i amb l’ajuda econòmica de la Fundación Biodiversidad, de la Generalitat de Catalunya i del Zoo de Barcelona. WWF col·labora amb l’assessorament tècnic, la recerca de finançament i en la difusió de les fites del projecte de conservació de la Trenca.