Tres grans projectes d’energia eòlica a les terres de Lleida amenacen, entre altres espècies, a gairebé el 20% de la població catalana d’àguila cuabarrada, un ocell en perill d’extinció, han denunciat avui les ONG Ipcena-EdC i Trenca. Es tracta de tres projectes a les comarques de la Segarra, Les Garrigues i La Noguera que han estat subdividits en nou centrals per a esquivar un examen rigorós del seu impacte ambiental. Les ONG defensen un desenvolupament de les energies renovables compatible amb la conservació de la biodiversitat i per això demanen que s’anul·lin aquests projectes, que en total suposarien la construcció de 110 aerogeneradors amb 518,5 MW de potència, un 40% de la potència eòlica instal·lada a Catalunya. El Decret llei 16/2019 de la Generalitat, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, hauria de servir segons el seu propi preàmbul per a promoure “un nou model energètic més democràtic, participatiu i de generació renovable distribuïda”. No obstant això, les ONG conservacionistes Ipcena-EdC i Trenca han denunciat avui que el territori està sofrint una veritable onada de grans projectes renovables que res tenen a veure amb aquest model, i que posen en perill a més l’amenaçada biodiversitat de Catalunya. El macroprojecte de La Segarra (Segarra II) seria un dels més grans de l’Estat amb 283,6 MW de potència. Les ONG han presentat al·legacions a tres grans projectes d’energia eòlica en les terres de Lleida que, sumant l’impacte de les seves línies elèctriques associades, afecten un total de 17 municipis en sis comarques. Les centrals eòliques, amb molins més alts que la Torre Mapfre de Barcelona (195 metres d’altura, aspes incloses), i les línies elèctriques d’evacuació de l’energia es construirien travessant plenament espais protegits de la Xarxa Natura 2000, afectant espècies en perill com el trencalòs o l’àguila cuabarrada. L’impacte seria especialment greu per a aquest últim rapinyaire, perquè les centrals afectarien 15 de les 80 parelles d’àguila cuabarrada (un 19%) que sobreviuen en l’actualitat al país. L’àguila cuabarrada ha sofert un greu declivi en tota la península ibèrica, i està catalogada com “en perill d’extinció” en el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, pendent d’aprovació. Les ONG denuncien que les empreses impulsores dels projectes els han fragmentat irregularment en parts més petites, ja que per sobre de 50 MW, els projectes de centrals energètiques han de ser sotmesos a un procediment ambiental més rigorós. Per exemple, el projecte de la Noguera en el municipi d’Os de Balaguer (de 84,9 MW de potència) s’ha presentat dividit en dues centrals (La Guineu, de 35,9 MW, i la Bassa, de 49 MW, en el límit de l’espai de la Xarxa Natura 2000 Vessants de la Noguera Ribagorçana), encara que l’empresa impulsora és la mateixa i es construiria una mateixa línia d’evacuació de l’electricitat per a ambdues. Vessants de la Noguera Ribagorçana from Espais Naturals de Ponent on Vimeo. “La crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat són dues cares de la mateixa moneda, per la qual cosa el vital desenvolupament de les energies renovables no pot realitzar-se a costa d’espècies i ecosistemes fràgils i amenaçats”, ha assegurat Joan Vázquez, de Ipcena-EdC. Les ONG demanen a la Generalitat que es considerin tots aquests projectes eòlics com a part d’un Pla global, i que per tant, es realitzi una avaluació ambiental estratègica (és un examen ambiental més exigent), tal i com exigeix el mateix Decret llei 16/2019 i la legislació europea. A més, reclamen l’obertura d’un debat públic, transparent i participatiu amb tots els actors del territori sobre el desenvolupament de les energies renovables, que promogui un model energètic veritablement democràtic, distribuït i sostenible. Sobre els projectes eòlics: Macroprojecte de la Segarra: dividit en 6 parcs eòlics amb 57 aerogeneradors, i 283,6 MW de potència total, la qual cosa el convertiria en una de les centrals més grans d’Espanya. Els molins estan situats en el municipi de Ribera d’Ondara, i tots estan connectats a la línia d’evacuació de Segarra II. Projecte de la Noguera: dividit en 2 parcs (La Guineu i La Bassa), amb 17 aerogeneradors i 84,9 MW de potència, situats al costat del poble d’Os de Balaguer. Projecte de Les Garrigues: dividit en 3 centrals (Comella, Les Cavasses i el de Sant Joan), amb 36 aerogeneradors, i 150 MW de potència total. Afecten els municipis de Cervià de les Garrigues, Juncosa i la Pobla de Cérvoles.

L’ocell més escàs de la península ibèrica, la trenca (Lanius minor), que ja només nidifica a la província de Lleida, ha viscut una extraordinària temporada de cria aquest 2020 amb un total de deu polls que han volat del niu. Les ONG WWF i Trenca celebren aquesta encoratjadora xifra, que triplica la de l’any passat i és la més alta dels últims sis anys. Malgrat això, alerten que la situació de l’espècie és desesperada i que és urgent augmentar els esforços per evitar l’extinció a la península d’aquest ocell declarat “en situació crítica”. Les trenques ja inicien el viatge cap a les seves zones d’hivernada al sud d’Àfrica després d’una bona temporada de cria a la Plana de Lleida, el seu últim bastió a la península ibèrica. Aquest petit ocell migrador ha sofert un declivi dramàtic a Espanya des dels anys 80, de més del 90% de la seva població reproductora, i es considera la més escassa de la fauna ibèrica. Els esforços per a la seva conservació, coordinats per Trenca, es desenvolupen a la natura amb la protecció de les últimes parelles i les seves zones de nidificació. L’altre pilar del projecte és un ambiciós programa de cria en captivitat establert al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida) de la Generalitat de Catalunya. Enguany van arribar a la primavera 13 trenques a Lleida, i la taxa de retorn (el percentatge d’ocells que han tornat respecte als que es van alliberar l’any anterior) ha estat del 27%, la més alta dels últims anys. Es van formar quatre parelles en llibertat que han aconseguit tirar endavant un total de deu polls, la millor xifra des del 2014. Trenca i WWF destaquen que la cria en captivitat també ha viscut una fita enguany, perquè s’ha superat el miler de polls nascuts a Vallcalent des que va veure la llum el primer, l’any 2009. Malgrat les dificultats per la crisi sanitària, els alliberaments d’exemplars nascuts en captivitat s’han pogut mantenir, amb un total de 55 trenques alliberades entre la Plana de Lleida i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Girona. S’està treballant per a recuperar l’espècie en aquest últim espai natural, d’on va desaparèixer el 2002. Una espècie “en situació crítica” Tot i que que els resultats d’enguany són esperançadors, Trenca i WWF alerten que la situació de l’espècie és desesperada. Al 2018 l’Estat la va declarar “en situació crítica”, la màxima categoria d’amenaça per a una espècie silvestre, una decisió que obliga a prioritzar mesures per a la seva recuperació. Per a les ONG, és urgent que el Ministeri es coordini amb la Generalitat de Catalunya per a posar en marxa les mesures prioritàries acordades pel Grup de Treball de l’espècie com són l’ampliació de l’actual centre de cria de Vallcalent i la creació d’un segon centre de cria, o la posada en marxa d’un pla de treball que allunyi l’espècie de l’abisme de l’extinció. El poll número 1000 nascut al Centre de Cria de Vallcalent © Trenca A part dels pocs exemplars que tornen cada any del seu periple migratori, degut probablement a canvis climàtics en les zones d’hivernada, la segona major amenaça per a l’espècie és la destrucció i degradació del seu hàbitat per la intensificació de l’agricultura, que deixa sense espai la fauna i buida els camps de vida. “La trenca és un exemple més de l’alarmant declivi que estan patint els ocells i la biodiversitat dels ambients agrícoles”, explica el coordinador científic de Trenca, Marc Gálvez. Part del treball sobre el terreny de Trenca se centra en impulsar un model d’agricultura sostenible i beneficiós per a la biodiversitat, a través de la signatura d’acords de custòdia del territori amb agricultors i propietaris. Aquestes accions es duen a terme principalment a Torreribera, una finca agrària dins del terme municipal de Lleida on nidifiquen les últimes trenques ibèriques. “Cada espècie és una peça irreemplaçable de la nostra biodiversitat i seria imperdonable permetre la desaparició de la trenca a la península ibèrica”, assegura la responsable del programa d’espècies de WWF Espanya, Gema Rodríguez. I afegeix: “La situació d’aquest fascinant ocell ens recorda l’estat d’emergència que viu la nostra biodiversitat, i que urgeix prendre mesures per a revertir la situació.” Els actuals treballs de conservació de l’espècie, promoguts per la Generalitat de Catalunya i coordinats per Trenca, són possibles principalment gràcies al suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però és necessari assegurar la continuïtat de les accions en el futur i multiplicar els esforços. El Zoo de Barcelona i WWF també formen part d’aquesta iniciativa.

Aquests dies es compleix un any del terrible incendi que va arrasar més de 6.500 hectàrees a la Ribera d’Ebre i Les Garrigues, un dels pitjors dels últims 30 anys a Catalunya. Tot i que vam tenir més sort que altres agricultors i veïns de la zona, perquè les finques de la vall major de Bovera on neix el nostre oli ‘Salvatge’ es van lliurar del foc, van ser dies d’angoixa i dolor per als qui estimem aquests bells paisatges mediterranis. Però els rucs que hi viuen i pasturen als nostres olivars, i que vam haver d’evacuar quan s’acostava l’incendi, ens van regalar un moment d’esperança enmig de tant de dolor. “La gent de Bovera ens va ajudar en tot moment, ens van deixar un espai al poble per als animals, un veí ens va donar aigua, un altre ens va cedir un jardí per a poder tenir separat al mascle… I una de les últimes nits de l’incendi, el sis de juliol, la ruca més veterana (‘Donya Rogelia’) va parir un preciós pollí mentre miraven tots els nens i nenes del poble. Va ser una petita alegria dins de l’enorme tristesa d’aquests dies, un moment molt bonic”, recorda el nostre company Xavi Sucarrats, que gestiona els olivars de Trenca a la vall major de Bovera. Ens va aclaparar l’hospitalitat i generositat dels veïns de Bovera en uns dies tan durs. Per a donar-los les gràcies, i com a símbol de la vida que sempre rebrota, vàrem anomenar al pollí ‘Bovera’. Un any després, ha crescut sa i fort i viu al costat dels altres rucs que pasturen en semi-llibertat per les finques on neix l’oli ‘Salvatge’, entre oliveres i boscos mediterranis. Aquests simpàtics animals compleixen un doble paper molt valuós en la producció ecològica dels nostres olivars de muntanya de la vall major de Bovera: d’una banda, són veritables “bombers”, perquè controlen la càrrega de vegetació (tant en els olivars com en les àrees de bosc de les finques) i redueixen el risc d’incendis. I per una altra, pasturen en la coberta vegetal de l’olivar i aporten un adob natural, fertilitzant el sòl, millorant la seva estructura i la seva comunitat de microorganismes, la base de tot cultiu. ‘Bovera’ ha crescut sa i fort   La presència de bestiar en una densitat adequada també afavoreix la presència d’insectes (com ara escarabats) i per tant de petits ocells, contribuint a augmentar la biodiversitat de les finques. Allà seguirà ‘Bovera’, ajudant-nos a demostrar que un altre model d’agricultura és possible, una agricultura que cuidi la vida i generi oportunitats de futur per a un món rural viu. Si vols gaudir d’un deliciós oli d’oliva verge extra ecològic, i donar suport a aquest projecte d’agroecologia i desenvolupament rural sostenible, pots comprar l’oli ‘Salvatge’ a la nostra web: Comprar