Aquests dies es compleix un any del terrible incendi que va arrasar més de 6.500 hectàrees a la Ribera d’Ebre i Les Garrigues, un dels pitjors dels últims 30 anys a Catalunya. Tot i que vam tenir més sort que altres agricultors i veïns de la zona, perquè les finques de la vall major de Bovera on neix el nostre oli ‘Salvatge’ es van lliurar del foc, van ser dies d’angoixa i dolor per als qui estimem aquests bells paisatges mediterranis. Però els rucs que hi viuen i pasturen als nostres olivars, i que vam haver d’evacuar quan s’acostava l’incendi, ens van regalar un moment d’esperança enmig de tant de dolor. “La gent de Bovera ens va ajudar en tot moment, ens van deixar un espai al poble per als animals, un veí ens va donar aigua, un altre ens va cedir un jardí per a poder tenir separat al mascle… I una de les últimes nits de l’incendi, el sis de juliol, la ruca més veterana (‘Donya Rogelia’) va parir un preciós pollí mentre miraven tots els nens i nenes del poble. Va ser una petita alegria dins de l’enorme tristesa d’aquests dies, un moment molt bonic”, recorda el nostre company Xavi Sucarrats, que gestiona els olivars de Trenca a la vall major de Bovera. Ens va aclaparar l’hospitalitat i generositat dels veïns de Bovera en uns dies tan durs. Per a donar-los les gràcies, i com a símbol de la vida que sempre rebrota, vàrem anomenar al pollí ‘Bovera’. Un any després, ha crescut sa i fort i viu al costat dels altres rucs que pasturen en semi-llibertat per les finques on neix l’oli ‘Salvatge’, entre oliveres i boscos mediterranis. Aquests simpàtics animals compleixen un doble paper molt valuós en la producció ecològica dels nostres olivars de muntanya de la vall major de Bovera: d’una banda, són veritables “bombers”, perquè controlen la càrrega de vegetació (tant en els olivars com en les àrees de bosc de les finques) i redueixen el risc d’incendis. I per una altra, pasturen en la coberta vegetal de l’olivar i aporten un adob natural, fertilitzant el sòl, millorant la seva estructura i la seva comunitat de microorganismes, la base de tot cultiu. ‘Bovera’ ha crescut sa i fort   La presència de bestiar en una densitat adequada també afavoreix la presència d’insectes (com ara escarabats) i per tant de petits ocells, contribuint a augmentar la biodiversitat de les finques. Allà seguirà ‘Bovera’, ajudant-nos a demostrar que un altre model d’agricultura és possible, una agricultura que cuidi la vida i generi oportunitats de futur per a un món rural viu. Si vols gaudir d’un deliciós oli d’oliva verge extra ecològic, i donar suport a aquest projecte d’agroecologia i desenvolupament rural sostenible, pots comprar l’oli ‘Salvatge’ a la nostra web: Comprar

L’Eix Ambiental de Lleida, format per una vintena d’entitats de la societat civil de Ponent, defensa l’aprovació en el Parlament de l’Agència de la Natura de Catalunya, encallada durant 20 anys. Les entitats de l’Eix recorden que protegir la natura és protegir la nostra salut i la de les generacions esdevenidores, i que l’impuls de polítiques ambientals com la creació de l’Agència de la Natura són essencials per a assegurar el benestar social. La proposició de llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya es votarà previsiblement aquest dimecres, 17 de juny, en el Ple del Parlament. El text és fruit de més de tres anys de treball dels grups parlamentaris, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat. Per a les entitats que formen l’Eix Ambiental de Lleida, l’Agència de la Natura de Catalunya és tan sols un instrument, entre molts altres, per a impulsar la imprescindible transició ecològica cap a una societat justa, que posi en el centre la vida i el benestar de les persones, i que abordi l’emergència climàtica i ambiental global. I en aquest sentit, protegir i restaurar la biodiversitat és una necessitat vital. L’Agència de la Natura ha d’actuar per afrontar el greu problema de pèrdua de biodiversitat que es dona a Catalunya plantejant actuacions que potenciïn conjuntament la conservació de la biodiversitat, la millora de la qualitat de vida de les persones i l’economia de tot el territori. L’Agència únicament desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local. També respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. L’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. En termes econòmics està calculat que per cada euro de despesa pública que es destina als espais protegits se’n generen 10 en forma d’aportació a l’economia del territori, ja sigui amb la creació de llocs de treball directes o indirectes, serveis ambientals, etc. Un exemple recent de com la conservació de la natura impulsa l’economia rural és la iniciativa “Del Parc al Plat”, promoguda durant el confinament pel Parc Natural de l’Alt Pirineu al costat de productors locals del Pallars Sobirà. Gràcies a això, els productors han pogut vendre directament per internet cistelles amb aliments com a carn, formatges o infusions, lligats a la marca de qualitat del Parc Natural. I, malgrat la difícil conjuntura econòmica, la iniciativa ha estat tan reeixida que els productors estudien convertir-se en associació per a mantenir-la en el futur. Aquesta iniciativa està en la línia de l’estratègia “De la granja al plat” que la Unió Europea va aprovar al maig, conjuntament amb la “ Nova estratègia sobre la Biodiversitat , 2030” i que plantegen fòrmules per a que l’agricultura, la gestió forestal, les empreses i la conservació emprenguin camins conjunts de desenvolupament rural que millorin la vida i la salut de les persones. L’Eix Ambiental de Lleida subscriu el manifest per l’aprovació de l’Agència que ha impulsat la Xarxa de Conservació de la Natura, i que ja compta amb més de 280 entitats signants a tota Catalunya.

Després de volar més de 10.000 quilòmetres des de les seves àrees d’hivernada al sud d’Àfrica, les primeres trenques ja han tornat als seus territoris de cria a la Plana de Lleida. Aquest mateix matí hem detectat una parella atrafegada en construir el seu niu a Torreribera, la finca agrícola que constitueix el principal refugi d’aquest petit ocell migrador. Ahir, 21 de maig, a més d’aquestes tres trenques a Lleida es va observar una altre trenca en pas a Girona. Malgrat les limitacions per la crisi sanitària, aquesta temporada es mantenen les tasques de conservació sobre el terreny i al centre de cria en captivitat, claus per evitar l’extinció d’aquesta espècie declarada “en situació crítica” a Espanya. Gràcies a l’esforç conjunt d’entitats, administracions i agricultors, un any més podem celebrar l’esperançador retorn de la trenca als nostres camps. Les trenques de la península ibèrica realitzen una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus, ja que en comptes de tornar travessant l’Estret de Gibraltar, creuen el Mediterrani per Orient Pròxim i recorren tota Europa d’est a oest. Després de tan admirable viatge no perden el temps: ahir les vam observar per primer cop enguany i avui ja estan fent niu! Com que són una de les últimes espècies migradores transaharianes en arribar, disposen de poc temps i s’han de posar a la feina ràpid per poder criar amb èxit. Considerat el vertebrat més amenaçat de la península, la trenca ha sofert una disminució dràstica de la seva població, d’unes 90 parelles nidificants a principis dels 80 a tan sols una el 2019, que va tirar endavant tres polls. Precisament un dels mascles que han arribat aquesta primera avançada no té anelles de color que el puguin identificar a distància, així que segurament sigui un d’aquests polls nascuts en llibertat el 2019, ja que no van poder ser anellats. Per tant, és fill del mascle que ja ha format parella enguany, alliberat el 2018 i que va tornar i criar amb èxit el 2019. La femella, en canvi, és un dels joves alliberats en el marc del projecte, el 2019. Trenca, mascle salvatge nascut el 2019 © Marc Gálvez / Trenca Els exemplars que neixen en captivitat en el Centre de cria de Vallcalent es marquen amb anelles metàl·liques oficials i de colors abans de ser alliberats al medi natural, perquè sigui senzill identificar-los a través del telescopi. A part d’aquests tres exemplars de Lleida, ahir a la tarda es va observar a la comarca del Gironès una trenca fent parada i fonda en la seva migració, però no es va poder confirmar si estava anellada. Un membre de l’equip de Trenca està buscant possibles territoris a Girona, als Aiguamolls de l’Empordà. Allà es va extingir l’espècie el 2002, i l’any passat vam iniciar la seva recuperació, amb 21 polls alliberats mitjançant hacking. A més, el passat 19 de maig es va observar una trenca del nostre projecte al sud de França, a la zona de Saint Tropez, sedimentada durant la migració. És la primera vegada que s’observa durant la migració primaveral (prenupcial) una trenca del projecte fora de les nostres fronteres. Trenca observada al sud de França © Christophe Condamin / www.ornitho.fr Continuarem rastrejant diàriament els territoris de cria de l’espècie per obtenir més informació i estar atents a l’arribada de més exemplars. Enguany es mantindran les principals tasques del projecte de conservació de la trenca a Espanya, malgrat la crisi sanitària: vigilància dels nius, alimentació suplementària al camp i alliberament dels polls nascuts en captivitat al centre de cria de Vallcalent. La trenca és un ocell insectívor que nia en zones agrícoles i pastures naturals, i el seu declivi a la península ibèrica està molt relacionat amb la intensificació de l’agricultura, que elimina zones naturals de refugi o grans arbres on fer el niu, i l’ús massiu de plaguicides al camp que la deixen sense aliment. Per això, una de les claus de la seva conservació és desenvolupar una agricultura que respecti i afavoreixi la biodiversitat, amb camps dividits pels tradicionals marges, refugis per a la vida salvatge. Per a aconseguir-ho, treballem braç a braç amb els agricultors, signem acords de custòdia del territori a les últimes àrees de cria de l’espècie, com el de Torreribera, una finca agrícola de 600 hectàrees dins la Xarxa Natura 2000. Des de Trenca coordinem el projecte de conservació de la trenca, una ambiciosa iniciativa conjunta amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Biodiversitat, WWF i el Zoo de Barcelona.